Delictes contra la intimitat i xarxes socials (especialment, en la jurisprudència més recent)

Les xarxes socials són vehicles d'exhibició de la pròpia intimitat, alhora que canals especialment idonis per a l'exposició de l'aliena. En aquesta última variant, en els últims anys han esdevingut el mitjà comissiu preferent de delictes de revelació de secrets de l'art. 197 CP en les seves diferents modalitats (l'encaix en una o una altra dependrà de la manera en què s'hagi accedit al material íntim objecte de la difusió); l'usuari de la xarxa és aquí l'autor del delicte contra la intimitat aliena (apartat 1). D’altra banda, en canvi, l'usuari d'una xarxa social es col·loca també a si mateix en una posició vulnerable (apartat 2), ja que allò que publica a un cercle tancat de destinataris (els “amics”), que eventualment pot afectar la seva intimitat, és susceptible de ser redifós per algun d'aquests, conducta que, malgrat tot, no considerem penalment típica. En tercer lloc, la jurisprudència més recent comença a ocupar-se de supòsits d'accés no consentit a l'espai d'un usuari en una xarxa social (apartat 3), en els quals entra en joc la figura d'intrusisme informàtic de l'art. 197 bis.