Actitud 2.0: la política més enllà dels blogs
Article Sidebar
Main Article Content
Aquest article comença definint el Web 2.0 per a demostrar que sense una actitud envers aquest fenomen el concepte no pot arribar enlloc. A partir d'aquesta conceptualització, el document desenvolupa l'aplicació de l'Actitud 2.0 en l'àmbit de la política. El que es coneix com a Política 2.0, diu el text, s'està aplicant més des del punt de vista de la ciutadania que dels mateixos polítics. Per tant, la Política 2.0 crea una nova manera de fer política per part dels ciutadans. Això vol dir que aquests intenten generar una xarxa de la qual els polítics moltes vegades no formen part, fins i tot encara que s'hagin integrat a l'àmbit 2.0. El problema, doncs, és que molts polítics suposadament 2.0 només fan servir les eines -blogs, Facebook, YouTube, Twitter...- sense entrar a fons en les capacitats de la xarxa. Perquè, de fet, la Política 2.0 els permetria conèixer, compartir i escoltar més directament les necessitats i els interessos de la mateixa ciutadania.
Arribats a aquest punt, i després de repassar algunes iniciatives interessants de Política 2.0, l'article acaba destacant la importància de la nova generació de nadius digitals, de persones que han nascut amb el fenomen 2.0 integrat, la "generació de la Nintendo". Aquest grup de joves són els qui han de marcar les tendències que es duran a terme en un futur molt immediat: treball i relació en xarxa elevat al màxim exponent. Per tant, ha de quedar clar als polítics que, ara per ara, la Política 2.0 s'ha de fer amb Actitud 2.0, i que aquesta va molt més enllà de tenir un simple blog.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.