Actitud 2.0: la política més enllà dels blogs
Article Sidebar
Citaciones en Google Académico
Main Article Content
Aquest article comença definint el Web 2.0 per a demostrar que sense una actitud envers aquest fenomen el concepte no pot arribar enlloc. A partir d'aquesta conceptualització, el document desenvolupa l'aplicació de l'Actitud 2.0 en l'àmbit de la política. El que es coneix com a Política 2.0, diu el text, s'està aplicant més des del punt de vista de la ciutadania que dels mateixos polítics. Per tant, la Política 2.0 crea una nova manera de fer política per part dels ciutadans. Això vol dir que aquests intenten generar una xarxa de la qual els polítics moltes vegades no formen part, fins i tot encara que s'hagin integrat a l'àmbit 2.0. El problema, doncs, és que molts polítics suposadament 2.0 només fan servir les eines -blogs, Facebook, YouTube, Twitter...- sense entrar a fons en les capacitats de la xarxa. Perquè, de fet, la Política 2.0 els permetria conèixer, compartir i escoltar més directament les necessitats i els interessos de la mateixa ciutadania.
Arribats a aquest punt, i després de repassar algunes iniciatives interessants de Política 2.0, l'article acaba destacant la importància de la nova generació de nadius digitals, de persones que han nascut amb el fenomen 2.0 integrat, la "generació de la Nintendo". Aquest grup de joves són els qui han de marcar les tendències que es duran a terme en un futur molt immediat: treball i relació en xarxa elevat al màxim exponent. Per tant, ha de quedar clar als polítics que, ara per ara, la Política 2.0 s'ha de fer amb Actitud 2.0, i que aquesta va molt més enllà de tenir un simple blog.
Article Details
Derechos de autor
Los contenidos publicados en IDP están bajo una licencia de Reconocimiento-Sin obras derivadas 3.0 España de Creative Commons, cuyo texto completo se puede consultar en http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.es. Así pues, se permite la copia, distribución y comunicación pública siempre y cuando se cite el autor del texto, la revista (IDP. Revista de Internet, Derecho y Política y la institución que los publica (UOC), tal como consta en la citación recomendada que aparece en cada artículo. No se pueden hacer obras derivadas.
Es responsabilidad de los autores obtener los permisos necesarios de las imágenes que estén sujetas a copyright.
Cesión de derechos de propiedad intelectual
El autor cede sin exclusiva a los editores de la revista los derechos de explotación (reproducción, distribución, comunicación pública y transformación) para explotar y comercializar la obra, entera o en parte, en todos los formatos y modalidades de explotación presentes o futuros, en todos los idiomas, por todo el periodo de vida de la obra y por todo el mundo.
El autor debe declarar que es el autor original de la obra. Los editores quedan, por lo tanto, exonerados de cualquier obligación o responsabilidad por cualquier acción legal que pueda suscitarse derivada de la obra depositada por la vulneración de derechos de terceros, sean de propiedad intelectual o industrial, de secreto comercial o cualquier otro.