Crida d’articles: Meta-investigació en Comunicació: tendències metodològiques i temàtiques en un context de canvi entre la IA i el que és tradicional. Hipertext.net, número 33, novembre 2026

Publicat a 2026-01-14

Presentació

La meta-investigació com a línia pròpia dins l’àmbit de les Ciències de la Comunicació compta amb algunes referències pioneres a finals del segle passat (Moragas, 1988; Caffarel, C., Domínguez, M. i Romano, V., 1989; Cáceres, M. D. i Caffarel, C., 1993; Urabayen, M., 1994; Jones, D. E., 1998), però no és fins ben entrat el segle XXI que es consolida, en consonància amb el grau de maduresa del camp. La meta-investigació és, de fet, un símptoma de solidesa d’una àrea de coneixement, ja que analitza no només com avança el coneixement en una disciplina, sinó també com la seua comunitat científica treballa per assolir aquests progressos.

Cal plantejar l’examen i la circulació del coneixement científic sobre les mateixes pràctiques acadèmiques docents i investigadores dins la comunitat acadèmica; unes pràctiques que condicionen cada vegada més l’evolució sociocultural del canvi històric experimentat a partir de l’ús i l’abús dels avenços tecnològics de la telecomunicació digital.

El desenvolupament de la meta-investigació en Comunicació permet obtenir un coneixement més integral del sistema de recerca en Comunicació, cosa que proporciona els fonaments per planificar polítiques públiques de recerca (nacionals i internacionals) i mostrar als investigadors i investigadores de l’àrea l’estat de la qüestió, així com identificar nínxols d’interès per a futurs treballs segons quins objectes, quins mètodes, quines tècniques, quines finalitats més rellevants i des de quines perspectives teòriques.

Aquest monogràfic té com a objectiu captar la pràctica investigadora en les Ciències de la Comunicació, amb un interès especial, però no exclusiu, en les pràctiques desenvolupades a Espanya i a l’Amèrica Llatina en l’actualitat. Es pretén, així, afegir un capítol més a la història necessàriament inacabada que és sempre la meta-investigació de qualsevol àrea de coneixement, en què la comunitat científica no només ha d’avançar en els seus resultats, sinó també cartografiar i reflexionar sobre com s’executa aquest progrés per tal de, internament, autoformar les generacions presents i futures d’investigadors i investigadores i, externament, orientar les polítiques públiques que afecten l’àmbit. S’esperen investigacions que responguin a la pregunta següent: com s’investiga actualment en les Ciències de la Comunicació?

Línies temàtiques

Es proposen les línies temàtiques següents i aproximacions orientatives, de caràcter no excloent:

  1. Perspectives teòriques i metodològiques per a la meta-investigació.
  2. Tendències metodològiques i propostes innovadores en la construcció dels objectes d’estudi en Comunicació:
    1. Gènere: la dona i la recerca en Comunicació com a subjecte actiu (tasca i posició de les investigadores de l’àrea); i com a objecte d’estudi (representacions de gènere en la comunicació).
    2. Comunicació mediàtica: premsa, ràdio, televisió, cinema, documental, programació, plataformes digitals, estructura i aliances empresarials.
    3. Producció de continguts: ficció, discurs d’odi, crisi climàtica, incerteses, riscos, crisis, catàstrofes, política, notícies falses, publicitat, negacionisme, big data, comunicació clara, transparència.
    4. Recepció: consum de mitjans i xarxes socials, ciberbenestar, gent gran, immersió, interacció, vulnerabilitats socials i digitals.
    5. Cultura: digitalització, diversitat, migració, reputació, empoderament, intel·ligència artificial, fases històriques.
  3. Producció científica en Comunicació a partir de la caracterització dels objectes d’estudi i dels subjectes investigadors.
  4. Condicions d’accés, de producció i de circulació de textos científics, nacionals i internacionals, en les Ciències de la Comunicació.
  5. Història de la recerca en Comunicació.
  6. Innovació tecnològica i retorns socials de la recerca en Comunicació.
  7.  

Referències

Caffarel Serra, C., Lozano Ascencio, C., Gaitán- Moya, J.A. i Piñuel Raigada, J.L. (Eds.). (2023). Mapcom: 15 años de investigación en comunicación en España. Editorial. Comunicación Social Ediciones y Publicaciones. ISBN: 978-84-17600-82-2. Acceso abierto: https://espejodemonografias.comunicacionsocial.es/issue/view/545

Caffarel, C., Gaitán, J. A., Lozano-Ascencio, C., i Piñuel, J. L.( Eds.). (2018). Tendencias metodológicas en la investigación académica sobre Comunicación. Comunicación Social. Salamanca. ISBN: 9788415544692.

Doval-Avendaño, M., i Martín Algarra, M. (2021). Periodismo y tecnología, tendencias de investigación y propuestas. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 27(2), 463-480. https://doi.org/10.5209/esmp.71073

Gaitán Moya, J. A., Lozano Ascencio, C., Caffarel-Serra, C. i Piñuel Raigada, J. L. (2021). La investigación en comunicación en proyectos I+D en España de 2007 a 2018. Revista Latina De Comunicación Social, (79), 1–25. https://doi.org/10.4185/RLCS-2020-1486

Gaitán Moya J. A., Ortega-Mohedano F. i Caffarel-Serra C. (2021). Análisis de las revistas mejor indexadas en comunicación en España. Mapa de la difusión de los artículos vinculados a proyectos I+D+i en revistas españolas desde 2007 hasta 2018. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 27(3), 845-854. https://doi.org/10.5209/esmp.73262

Gaitán Moya, J. A., Lozano Ascencio, C. i Piñuel Raigada, J. L. (2016). Prospectiva de la investigación sobre TV a partir de los Proyectos I+D y Tesis doctorales de 2007 a 2013 en las Facultades españolas de comunicación. Revista De La Asociación Española De Investigación De La Comunicación, 3(6), 51-59. https://doi.org/10.24137/raeic.3.6.7

Gómez-Escalonilla G. i Izquierdo-Iranzo P. (2022). Género y comunicación en revistas y congresos científicos. Comunicación y Género, 5(1), 1-11. https://doi.org/10.5209/cgen.77148

Gómez-Escalonilla, G. i Izquierdo-Iranzo, P. (2020). Contribuciones científicas presentadas en los congresos de la Asociación Española de Investigación de la Comunicación (2007-2018). Profesional de la información, v. 29, n. 4, e290440. https://doi.org/10.3145/epi.2020.jul.40

Gómez-Escalonilla, G. i Barranquero, A. (2024). Investigación cualitativa en los estudios de comunicación: características, objetos y técnicas. Profesional de la información, v. 33, n. 2, e330211. https://doi.org/10.3145/epi.2024.0211  

Izquierdo-Iranzo, P., Gaitán, J.A. i Caffarel, C. (2020). Mapa de la mujer como sujeto y objeto de la investigación en comunicación en España. Comunicació: Revista de Recerca i d’Anàlisi [Societat Catalana de Comunicació]. Vol. 37 (1) (maig 2020), pp. 31-52. DOI: 10.2436/20.3008.01.189. https://burjcdigital.urjc.es/server/api/core/bitstreams/9ad6f668-fa35-4ca8-b7f4-eac791dee335/content

Lozano-Ascencio, C. i Rodríguez-Díaz, R. (2022). La investigación sobre periodismo y Latinoamérica a través de las tesis doctorales defendidas en universidades españolas. Contratexto, (037), 77-97. https://doi.org/10.26439/contratexto2022.n037.5685

Lozano-Ascencio, C. i Rodríguez-Serrano, A. (2018). La investigación de la comunicación en la actualidad. En: adComunica. nº15. dedicada a La investigación en Comunicación Castellón: Asociación para el Desarrollo de la Comunicación adComunica y Universitat Jaume I, 21-24. ISSN: 2254-2728. DOI: http://dx.doi.org/10.6035/2174-0992.2018.15.2 

Peñafiel-Saiz, C., Ronco-López, M., Videla-Rodríguez, J.J. i Echegaray-Eizaguirre, L. (2019). Percepción y análisis de la comunidad universitaria sobre el sistema actual de investigación de la comunicación en España. Revista Latina de Comunicación Social, 74, pp. 1521-1541. DOI: https://doi.org/10.4185/RLCS-2019-1397

Piñuel-Raigada, J.L., Caffarel-Serra, C., Lozano-Ascencio, C. i Gaitán-Moya, J.A. (Eds.). (2019). Investigación, Comunicación y Universidad: Proyectos I+D y Tesis doctorales, Debates y Encuesta a investigadores en las Facultades con Grados de Comunicación en España. Editorial Comunicación Social Ediciones y Publicaciones. Salamanca. ISBN: 978-8417600129.

Piñuel, J.L, i Morales, E. (2018): Un estudio praxeológico de la investigación en comunicación, a través del análisis del discurso hegemónico de investigadores académicos en España. Perspectivas de la Comunicación. Vol 11 · Nº 2 · pp. 83-135 Universidad de La Frontera, Chile. https://www.perspectivasdelacomunicacion.cl/index.php/perspectivas/article/view/1580/1744

Polledo-Zulueta, Y., Rubira-García, R. i Lozano-Ascencio, C. (2023). La realidad comunicativa latinoamericana en las tesis doctorales de comunicación defendidas en España. Revista de la Asociación Española De Investigación de la Comunicación, 10(20), raeic102006. https://doi.org/10.24137/raeic.10.20.6

Teso Alonso, M. G. i Sandulescu Budea, A. M. (2023). La investigación española en torno al uso de las nuevas tecnologías de la información en el periodismo. Revista de la Asociación Española de Investigación de la Comunicación, 10 (Especial), 33-57. https://doi.org/10.24137/raeic.10.e.4

 

Dates i contacte

 

Data límit d’enviament: 30 de juny de 2026

Notificació d’acceptació: octubre de 2026

Publicació: novembre de 2026

 

Web Hipertext.net: https://raco.cat/index.php/Hipertext/

Guia per enviaments: https://raco.cat/index.php/Hipertext/about/submissions

 

Formats:

  • Articles científics / Papers. Textos amb una extensió d’entre 4.000 i 9.000 paraules, sense comptar la bibliografia. Estructura recomanada: Introducció, Marc Teòric, Metodologia, Resultats, Discussió, Referències.
  • Articles d’anàlisi o informes. Textos amb una extensió d’entre 4.000 i 9.000 paraules, sense comptar la bibliografia. Amb estructura lliure.
  • Comunicacions breus (Letters). Textos amb una extensió d’entre 1.500 i 3.000 paraules. Estructura recomanada: Introducció, Informe del cas, Discussió, Referències.

 

Totes les propostes s'han de presentar utilitzant la plantilla de la revista:

https://raco.cat/index.php/Hipertext/libraryFiles/downloadPublic/26

 

Es recomana als autors que revisin les pautes de la revista:

https://raco.cat/index.php/Hipertext/about/submissions

 

Taxes de publicació:

Seguint les recomanacions de la UNESCO, Hipertext.net participa i promou la Ruta Diamant d'Accés Obert als continguts. És per això que els autors no necessiten pagar un càrrec per processament d'articles (APC) i per aquest motiu tampoc no s'ofereixen exempcions.

Per part seva, els lectors disposen d'accés obert a tots els continguts publicats a la revista.

 

Idiomes:

S’accepten originals escrits en espanyol, anglès i català.

Un cop acceptat un text, els autors poden decidir traduir-lo i publicar-lo també en un dels altres idiomes.

 

Revisió:

Revisió per parells

 

Contacte:

Pere Freixa, director editorial, hipertext@upf.edu

 

Informació sobre la revista: https://raco.cat/index.php/Hipertext/about

Hipertext.net privilegia els resultats de projectes de recerca mitjançant convocatòries competitives. Proporciona un espai obert a altres grups i investigadors nacionals i internacionals que vulguin donar a conèixer estats de la qüestió, estudis de cas, models conceptuals i resultats de recerca vinculats a la Documentació Digital i la Comunicació Interactiva en general.