El cinema com a interfície: del cel·luloide a les plataformes de streaming

Cada any les sales de cine perden un percentatge més elevat d'espectadors, al mateix temps que les plataformes de contingut en streaming incrementen exponencialment els seus subscriptors, una xifra que es va incrementar fins en un 26% l'any 2020. Valent-nos de la recent teoria de la interfície de Carlos A. Scolari, respondrem a qüestions com ara si estos dos fenòmens estan relacionats o si la pèrdua d'espectadors del cine es pot revertir mitjançant el redisseny d'aquesta plataforma discursiva com a interfície. Per a això, hem realitzat un estudi comparatiu en què s'identifiquen les deu lleis de la interfície de Scolari en el cine clàssic i contemporani i en les plataformes de streaming, verificant aquestes lleis a partir de teories cinematogràfiques ben arrelades. D'acord amb els resultats s'ha constatat la hipòtesi de partida suggerida: el cine és una interfície en crisi i que el streaming és un redisseny d’altra plataforma discursiva en crisi, com és la televisió.