Accés Obert a la producció científica a Amèrica Llatina: iniciatives, desafiaments i impactes

Article Sidebar

Hipertext.net. n.27, 2023
PDF (Castellano)

Main Article Content

Fabiano Couto Corrêa da Silva
Universidade Federal do Rio Grande do Sul
https://orcid.org/0000-0001-5014-8853

Aquest estudi examina l’avantguarda d’Amèrica Llatina en promoure l’accés obert a la producció científica. Mitjançant plataformes com SciELO, RedALyC i LA Referència, la regió ha elevat la visibilitat de les seves investigacions. Identifiquem polítiques d’accés en llocs d’agències governamentals i universitats. També consultem les bases Re3data, Scielo i registres de ROARMAP. L’anàlisi ha mostrat desafiaments, com la sostenibilitat financera i la qualitat de publicacions. No obstant això, s’evidencia el compromís d’Amèrica Llatina amb la democratització del coneixement. En conclusió, malgrat els obstacles, la regió ha demostrat un compromís fort amb l’accés obert, transformant el panorama científic basat en la idea que aquest accés fomenta la ciència i la innovació.

Paraules clau
Accés Obert, Producció científica, Amèrica Llatina, Democratització del coneixement, Polítiques d’investigació

Article Details

Com citar
Couto Corrêa da Silva, Fabiano. «Accés Obert a la producció científica a Amèrica Llatina: iniciatives, desafiaments i impactes». Hipertext.net, 2023, núm. 27, p. 81-90, doi:10.31009/hipertext.net.2023.i27.08.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

(c) Fabiano Couto Corrêa da Silva, 2023


Drets d'autor


Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)

Biografia de l'autor/a

Fabiano Couto Corrêa da Silva, Universidade Federal do Rio Grande do Sul

Professor de la Universitat Federal de Rio Grande do Sul (UFRGS), treballa en docència i recerca. Imparteix cursos de Biblioteconomia i forma part del Programa de Postgrau en Ciència de la Informació de la UFRGS. També col·labora amb la Universitat Federal de Santa Catarina. La seva recerca se centra en gestió de dades científiques, capitalisme de vigilància i ciència oberta. Va ser professor a la Universitat Federal de Río Grande i dirigeix el Grup de Recerca DataLab. Es va llicenciar en Biblioteconomia per la UFRGS, té un màster per la Universitat Federal de Santa Catarina i un doctorat per la Universitat de Barcelona. Va coordinar la Biblioteca de la Universitat de Santa Cruz do Sul. En la seva tasca administrativa, col·labora amb CAPES, CNPq i IBICT. També actua com a conseller de l'Institut Misturaí, fomentant la lectura.

Referències

Aguado-Lopez, E. y Vargas Arbelaez, E. J. (2016). Reapropiación del conocimiento y descolonización: el acceso abierto como proceso de acción política del sur. Revista colombiana de sociología, 39(2), 69-88. https://doi.org/10.15446/rcs.v39n2.58966

Alperin, J. P., Fischman, G. y Willinsky, J. (2008). Open access and scholarly publishing in Latin America: Ten flavours and a few reflections. Liinc em revista, 4(2). https://doi.org/10.18617/liinc.v4i2.269

Babini, D. (2022). Las prácticas de ciencia abierta en Europa y América Latina: estrategias de visibilidad y difusión. En 9° Ciclo del Seminario Permanente de Editores “La edición académica-Acciones estratégicas para la difusión y la divulgación del conocimiento” UNAM, Mexico, 1-9-2022. https://biblioteca-repositorio.clacso.edu.ar/handle/CLACSO/171716

Banks, M. (2004). Connections between open access publishing and access to gray literature. Journal of the Medical Library Association, 92(2), 164-166. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC385294/

Beigel, F., Packer, A. L., Gallardo, O. y Salatino, M. (2023). La producción científica indexada en América Latina. Diversidad disciplinar, colaboración institucional y multilingüismo en SciELO y Redalyc (1995-2018). Dados. Revista de Ciências Sociais, 67(1), e20210174. Instituto de Estudos Sociais e Políticos (IESP) da Universidade do Estado do Rio de Janeiro (UERJ). https://www.scielo.br/j/dados/a/XxLf5wmZBw97k8yGdbvGDvh/

De Giusti, M. R. (2023). Diagnóstico, percepciones y retos para el avance de la Ciencia Abierta en América Latina. En V Fórum de Estudos en Informação, Sociedade e Ciência (FEISC), Universidade Federal do Rio Grande do Sul, 7-9 de agosto de 2023. Servicio de Difusión de la Creación Intelectual; Comisión de Investigaciones Científicas de la provincia de Buenos Aires. http://sedici.unlp.edu.ar/handle/10915/156387

Dennis, A. D. (2007). The impact of the open access movement on medical based scholarly publishing in Nigeria. First Monday, 12(10). https://doi.org/10.5210/fm.v12i10.1957

Fundación de Apoyo a la Investigación del Estado de São Paulo (FAPESP). (s.f.). Pagina inicial. http://www.fapesp.br/

Huang, C. K., Neylon, C., Hosking, R., Montgomery, L., Wilson, K. S., Ozaygen, A. y Brookes-Kenworthy, C. (2020). Evaluating the impact of open access policies on research institutions. eLife, 9, e57067. https://doi.org/10.7554/eLife.57067

LATINDEX. (2023). Página principal. https://www.latindex.org/

Liesegang T. J. (2013). The continued movement for open access to peer-reviewed literature. American journal of ophthalmology, 156(3), 423–432. https://doi.org/10.1016/j.ajo.2013.04.033

Minniti, S., Santoro, V. y Belli, S. (2018). Mapping the development of Open Access in Latin America and Caribbean countries: An analysis of Web of Science Core Collection and SciELO Citation Index (2005–2017). Scientometrics, 117(3), 1905–1930. https://doi.org/10.1007/s11192-018-2950-0

Packer, A. L. (2009). The SciELO Open Access: A Gold Way from the South. Canadian Journal of Higher Education, 39(3), 111-126. https://doi.org/10.47678/cjhe.v39i3.479

RE3Data. (s/f). Registry of Research Data Repositories. https://www.re3data.org/

ROAR. (n.d.). Welcome to the Registry of Open Access Repositories. http://roar.eprints.org/

Rodrigues, R. S. y Abadal, E. (2014). Scientific journals in brazil and spain: alternative publishing models. Journal of the Association for Information Science and Technology, 65(10), 2145-2151. https://doi.org/10.1002/asi.23115

Romesburg, H. C. (2016). How publishing in open access journals threatens science and what we can do about it. Journal of Wildlife Management, 80(7), 1145-1151. https://doi.org/10.1002/jwmg.21111

Rovelli, L. I. (2022). Evaluación responsable de la investigación en la transición hacia la ciencia abierta en América Latina y el Caribe. En Actas de la XI Conferencia Internacional de Bibliotecas y Repositorios Digitales (pp. 18-21). Ibero-American Science and Technology Education Consortium. http://sedici.unlp.edu.ar/handle/10915/148926

Sánchez-Tarragó, N. (2021). Publicación científica en acceso abierto: desafíos decoloniales para América Latina. Liinc em Revista, 17(2), e5782. https://revista.ibict.br/liinc/article/view/5782

Sotudeh, H. y Horri, A. (2009). Countries positioning in open access journals system: An investigation of citation distribution patterns. Scientometrics, 81(1), 7–31. https://doi.org/10.1007/s11192-009-1870-4

Solomon, D. J. (2006). Strategies for developing sustainable open access scholarly journals. First Monday, 11(6). https://doi.org/10.5210/fm.v11i6.1335

Tennant, J. P., Waldner, F., Jacques, D. C., Masuzzo, P., Collister, L. B. y Hartgerink, C. H. (2016). The academic, economic and societal impacts of Open Access: An evidence-based review. F1000Research, 5, 632. https://doi.org/10.12688/f1000research.8460.3

Wellen, R. (2004). Taking on Commercial Scholarly Journals: Reflections on the ‘Open Access’ Movement. Journal of Academic Ethics, 2, 101–118. https://doi.org/10.1023/B:JAET.0000039010.14325.3d

Wolpert, A. J. (2013). For the sake of inquiry and knowledge--the inevitability of open access. The New England Journal of Medicine, 368(9), 785–787. https://doi.org/10.1056/NEJMp1211410

Articles més llegits del mateix autor/a