Affordances d’interacció, emergència i socialitat a videojocs amb realitat augmentada mòbil

La realitat augmentada mòbil ha crescut en popularitat des de l’èxit de videojocs com Pokémon Go (2016). La ubiqüitat creixent del videojoc híbrid o augmentat, com a dispositiu sociotècnic de mediació de les interaccions i la socialitat, ha donat lloc a l’aparició de noves formes de pràctiques culturals, on la realitat augmentada, els seus contextos i affordances, estan permeant progressivament multitud d’espais , geografies i pràctiques lúdiques i quotidianes. En aquest treball aspirem a idear una taxonomia basada primerament en una aproximació quantitativa a partir d’una mostra de 41 videojocs de realitat augmentada mòbil i, d’altra banda, en una anàlisi qualitativa consistent en tècniques d’etnografia virtual i observació participant. A partir d’aquesta anàlisi es pretén observar com la realitat augmentada, en el context del videojoc híbrid per a dispositius mòbils, resignifica i incrementa les possibilitats i les agències d’interacció i socialitat. Si bé la realitat augmentada en videojocs per a smartphone potencia el caràcter socialitzador del medi, afavorint interaccions caracteritzades per cocreació, co-espaialitat o co-presencialitat, paral·lelament, també es visibilitzen i reprodueixen altres formes de desigualtat i exclusió estructural, material i hegemònica que actuen com a bretxes d’accés i que operen com a mecanismes de tancament social, o la reproducció de marcs i imaginaris col·lectius desigualitaris o estereotips.