El poeta egipci Ahmed Shawqi, contemporani de Joan Maragall (I)

El poeta i dramaturg egipci Ahmed Shawqi (1868-1932), que rebé el títol honorífic de «Príncep dels poetes» al seu país l’any 1927, és una figura destacada de la renaixença de la literatura àrab durant el declivi de l’imperi turc otomà. El context social en què va viure i desenvolupà la seva obra, com també la constant tensió entre classicisme i romanticisme que la caracteritzà, proposa semblances curioses amb la trajectòria vital i literària de Joan Maragall. La primera part d’aquest article inclou una breu
referència als assoliments de la Nahda (Renaixença) literària àrab del segle XIX, i una biografia de Shawqi que presenta –des
dels anys de la seva formació en l’àmbit familiar, l’escola alcorànica i l’institut de secundària que l’educà en francès– els trets més definitoris de la personalitat i el geni poètic de l’autor fins a l’any 1914, quan el seu compromís amb el nacionalisme egipci contra l’imperialisme britànic acabà conduint-lo a l’exili.