Polimorfisme morfològic en la poesia i el teatre de Joan Maragall: el cas de les marques de present i d'imperfet de subjuntiu
Article Sidebar
Main Article Content
Maragall va escriure la seua obra en un període en què el català parlat a Barcelona, del qual tenim una descripció a l’Ensayo de gramática de catalán moderno (1891), de Fabra, es distanciava força del català acadèmic que prescrivien els gramàtics més influents del s. XIX, de Ballot a Bofarull. Un dels aspectes en què l’evolució de la llengua havia generat més polimorfisme era la flexió verbal i, en particular, la conjugació del mode subjuntiu. En aquest article descrivim i analitzem els usos de les marques morfològiques de present de subjuntiu (PS) i d’imperfet de subjuntiu (IS) en l’obra en vers de Maragall, a partir del buidatge del volum I de la nova edició crítica de les obres completes, Poesia i teatre. En el PS conviuen els morfs /i/ (torni), /a/ (puga), /ia/ (mòria) i Ø (guard), i en l’IS, /s/ (fos), /se/ (haguesse) i /ɾa/ (manara) a les persones 1 i 3, i /se/ (sabesses) i /si/ (estiméssiu) a les persones 2, 4, 5 i 6. Malgrat algunes vacil·lacions, que reflecteixen les que es produïen en el català central de l’època, la distribució d’aquestes marques no és aleatòria, sinó que revela certs usos del poeta sostinguts amb prou constància, a més de la seua capacitat de recórrer a formes desusades en el barceloní del seu temps quan se’n pot beneficiar per a ajustar el recompte sil·làbic d’un vers al metre de la composició o per a fer-lo rimar.
Article Details
(c) 2024
Articles similars
- Pilar García Sedas, Correspondència entre Joan Maragall i Joan Pérez- Jorba , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 12 (2023)
- Oriol Ponsatí-Murlà, Ignasi Moreta, Presència de Nietzsche a Catalunya i Espanya abans de Maragall , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 13 (2024)
- Jordi Ginebra, La prosa del primer Maragall. Estudi lingüístic de les Notes autobiogràfiques (1885-1886) , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 12 (2023)
- Amadeu Corbera Jaume, Un himne franquista a l'Arxiu Joan Maragall , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 11 (2022)
- Eloi Grasset, Joan Maragall en l’imaginari francès. Traduccions i recepció de la seva obra , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 1 (2012)
- Xavier Hernàndez i Garcia, Mozart i Bach en el pensament estètic de Joan Maragall i d’Eugeni d’Ors , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 8 (2019)
- Anna M. Blasco Bardas, Sobre uns croquis de Josep Pijoan , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 2 (2013)
- Imma Farré i Vilalta, Lluís Via i Joan Maragall, de l'apologia a la creació , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 9 (2020)
- Maria Planellas Saumell, «La imatge de ton ésser pot sublimar la vida». Representacions femenines en la poesia d'Alexandre de Riquer i Joan Maragall , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 9 (2020)
- Mònica Güell, A la llum de la intertextualitat: Maragall passeur de la literatura francesa , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 9 (2020)
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.