«Jo li he obert l'última porta». Notes sobre Nausica en la poesia de Maragall

Per situar Nausica al lloc de privilegi que li correspon dins l'obra poètica de Maragall, aquest article proposa una reconsideració
de les característiques prosòdiques, formals i imaginatives de la poesia maragalliana, amb una atenció especial a certs recursos
que hi singularitzen la «dicció noble». Això porta a una aproximació innovadora que, tenint en compte aquestes característiques,
prova de donar raó del triomf de Nausica com a obra dramàtica i, alhora, d'aclarir com s'hi transparenten les circumstàncies
peculiars en què va ser composta.

In order to place Nausica in the outstanding position it deserves in Maragall's poetical work, this paper sets out a fresh consideration
of the prosodical, formal and imaginative characteristics of Maragallian poetry, paying a special attention to some devices
which are distinctive of its «fine diction». This leads to a new approach to Nausica which, taking all this characteristics into account,
tries to explain its success as a dramatical work and to shed some light on the way it reveals the singular circumstances
of its composition.