La Comissió de Monuments de Barcelona escriu a la Real Academia de la Historia de Madrid. Juliol de 1890
Article Sidebar
Main Article Content
En el darrer quart del segle x1x, la preocupació de diversos estaments per la conservació del monestir de Sant Cugat del Vallès com a monument històric i artístic va ser constant. Tanmateix, hi havia un greu problema de fons com era el fet que el conjunt, malgrat rebre repetidament la qualificació de monument i fins i tot de ser objecte primordial de vetlla per part de la Comissió Provincial de Monuments, no havia estat oficialment declarat com a tal. Per tant, la feixuga responsabilitat del seu manteniment i conservació requeia totalment sobre les espatlles dels seus propietaris. El Concordat de 1851 i la posterior partió de 1856 van determinar que el temple i l'antic palau abacial restessin a les mans de la parròquia, la qual renunciava, a canvi, a la vella església de Sant Pere d'Octavià i a la casa de les domes.
El 1887, una denúncia sobre el estada de imninente ruina en que se halla el Monasterio de San Cugat del Vallés, formulada a la Real Academia de la Historia, de Madrid, en va agreujar el cas, i en va provocar una recriminació d'aquesta a la Comissió, que naturalment tampoc no va anar acompanyada de diners per a obres.
El 1890 la Comissió va resoldre adreçar-se a la Real Academia de la Historia, de Madrid, perquè aquesta actués de mitjancera amb el Ministeri de Foment a fi d'obtenir una subvenció econòmica. Aquesta demanda, datada el 8 de juliol de 1890, va ser publicada en el Boletín de la Real Academia de la Historia i és el document que us oferim
Article Details
Artículos más leídos del mismo autor/a
- Domènec Miquel i Serra, 50 anys de l’escola Pla Farreres. Qui era Joaquima Pla Farreres?. , GAUSAC. Publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès: Núm. 51 (2018)
- José Fernando Mota Muñoz, Quan sols tres homes feien i desfeien al seu gust: el caciquisme a Sant Cugat durant el primer terç del segle XX (1897-1931) , GAUSAC. Publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès: Núm. 52-53 (2020): Dossier: 40 anys d'ajuntaments democràtics.
- José Fernando Mota Muñoz, La Guerra Civil a Sant Cugat del Vallès. Història de Pins del Vallès (1936-1939) , GAUSAC. Publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès: Núm. 2 (1993)
- José Fernando Mota Muñoz, Milicians, reclutes i comissaris a Sant Cugat. El campament militar i l'Escola de Comissaris de Pins del Vallès (1937-1939) , GAUSAC. Publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès: Núm. 48-49 (2016)
- Domènec Miquel i Serra, El monestir de Sant Cugat, desamortització i gestió en el segle XIX. , GAUSAC. Publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès: Núm. 7 (1995)
- Domènec Miquel i Serra, Sant Cugat del Vallès, de la revolució de la vinya al PGM , GAUSAC. Publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès: Núm. 9 (1996)
- Domènec Miquel i Serra, Aproximació a la indústria tèxtil de Sant Cugat del Vallès . Segles XIX I XX. Empreses i empresaris . , GAUSAC. Publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès: Núm. 18 (2001)
- José Fernando Mota Muñoz, La Segona República a Sant Cugat del Vallès 1931-1936. Una primera aproximació. , GAUSAC. Publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès: Núm. 1 (1992)
- Emiliano Hinojo i García, Antoni Juárez Villena, Joana Melo i Colldeforns, Domènec Miquel i Serra, Mireia Navarra Munuera, Judit Vico i Cortés, La vila i el terme de Sant Cugat del Vallès, segons el capbreu del paborde major fra Narcís de Barutell (1662-1666) , GAUSAC. Publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès: Núm. 28-29 (2006)
- Domènec Miquel i Serra, El monestir de Sant Cugat i l’alta jurisdicció de la venda de l’infant Joan a la donació del rei Martí l’Humà , GAUSAC. Publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès: Núm. 51 (2018)