Quan sols tres homes feien i desfeien al seu gust: el caciquisme a Sant Cugat durant el primer terç del segle XX (1897-1931)

El caciquisme i el frau electoral seran les bases del sistema polític de la Restauració. A Sant Cugat del Vallès destaca la pervivència del caciquisme en el temps. El poder local es mantindrà en mans de les mateixes famílies, un grup cohesionat de comerciants, propietaris urbans i propietaris agrícoles mitjans, des de començaments de segle fins 1931. El control dels càrrecs municipals els permetrà utilitzar els ressorts administratius per controlar les eleccions i el poder. És un sistema que exclou la majoria de la població: rabassaires, obrers i dones. Només els rabassaires, lligats al republicanisme federal, exerciran una oposició real, però les tupinades electorals els deixaran fora del consistori. La divisió es traslladarà al món associatiu, amb entitats desdoblades segons la classe social o l’orientació política dels socis, dibuixant una societat dual. No serà fins als anys vint, amb l’entrada dels republicans federals al consistori per acord amb els cacics, que als plens municipals es faci una veritable fiscalització. Però quan major era la pressió, el cop d’estat de Primo de Rivera tornarà al caciquisme, ara lligat al salisme, tota la força perduda. Fins i tot la candidatura caciquil s’imposarà, per poc, a les eleccions municipals del 1931. No serà fins a la proclamació de la República, quan són apartats de l’administració local, que els cacics desapareixeran de la política local, almenys fins 1939.