L'educació pel futur més enllà de l'escola: representacions infantils sobre el món que ve

Main Article Content

Alex Cortinas Moya
Marc González Rodríguez

El present estudi pretén analitzar la influència del món no escolar en la construcció dels imaginaris de futur dels infants. Per això, s'ha fet servir un mostreig intencional i per accessibilitat, comptant amb la participació d'infants dels tres cicles de l'Educació Primària (de 6 a 12 anys). Per tant, volem analitzar el pes que obtenen aquestes influències en la construcció de l'imaginari de futur dels menors. Dit això, l'objectiu final és comprendre com els infants processen aquestes influències i oferir eines que els permetin enfrontar la incertesa amb una mirada constructiva, contribuint al seu benestar emocional i a una visió més esperançadora del futur.

Paraules clau
Futur, Representacions socials, Imatges de futur, Educació per al futur

Article Details

Com citar
Cortinas Moya, Alex; González Rodríguez, Marc. «L’educació pel futur més enllà de l’escola: representacions infantils sobre el món que ve». Enseñanza de las ciencias sociales: revista de investigación, 2025, vol.VOL 23, núm. 2, p. 108-21, doi:10.1344/ECCSS2025.2.6.
Referències

Anguera, C. (2013). Una investigación sobre cómo enseñar el futuro en la educación secundaria. Enseñanza de las Ciencias Sociales, 12, 27–35.

Anguera, C., & Santisteban, A. (2013). Las imágenes del futuro en los medios de comunicación y su influencia en la enseñanza de las ciencias sociales. En A. Cascajero, J. J. Díaz, & A. Santisteban (Eds.), Medios de comunicación y pensamiento crítico. Nuevas formas de interacción social (pp. 253–267). Universidad de Alcalá.

Anguera, C., & Santisteban, A. (2013). Las representaciones del futuro del alumnado. Un aspecto fundamental de la enseñanza de las ciencias sociales y de la educación para la ciudadanía. Iber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 73, 81–89.

Anguera, C. (2013). Una investigación sobre cómo enseñar el futuro en la educación secundaria. Enseñanza de las Ciencias Sociales. Revista de Investigación, (12), 27–35. Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de Barcelona.

Casadellà, M., Massip Sabater, M., González-Monfort, N., & Dias, A. (2022). Imaginación, educación para el futuro y cultura democrática: Políticas educativas en la Península Ibérica. Comunicar, 73. https://doi.org/10.3916/C73-2022-05

Marien, M. (2002). Futures studies in the 21st century: A reality-based view. Futures, 34(3–4), 261–281. https://doi.org/10.1016/S0016-3287(01)00043-X

Meo, A., & Navarro, A. (2009). Enseñando a hacer entrevistas en investigación cualitativa: Entre el oficio, la profesión y el arte. EMPIRIA. Revista de Metodología de las Ciencias Sociales, (17), 123–140. https://doi.org/10.5944/empiria.17.2009.1990

Mora, M. (2002). La teoría de las representaciones sociales de Serge Moscovici. Athenea Digital. Revista de pensamiento e investigación social. https://doi.org/10.5565/rev/athenead/v1n2.55

Musset. (2011). Citado en: Anguera, C., & Santisteban, A. (2013). Las imágenes del futuro en los medios de comunicación y su influencia en la enseñanza de las ciencias sociales. En A. Cascajero, J. J. Díaz, & A. Santisteban (Eds.), Medios de comunicación y pensamiento crítico. Nuevas formas de interacción social (pp. 253–267). Universidad de Alcalá.

Ortega-Sánchez, D., Santisteban Fernández, A., González-Valencia, G. A., & Hernández Carretero, A. M. (2024). Imagining personal and social futures: Representations of secondary school students and the influence of teacher training in education for the future. European Journal of Education, 59(4), e12743. https://doi.org/10.1111/ejed.12743

Pagès, J., & Santisteban, A. (2008). Cambios y continuidades: Aprender la temporalidad histórica. En Enseñanza de la Historia. Debates y propuestas (pp. 91–127).

Rovira, I. (2018). ¿Qué es la teoría de las representaciones sociales? Psicología y Mente.

Rüsen. (2005, 2007). Citado en: Ortega-Sánchez, D., Santisteban Fernández, A., González-Valencia, G. A., & Hernández Carretero, A. M. (2024). Imagining personal and social futures: Representations of secondary school students and the influence of teacher training in education for the future. European Journal of Education, 59(4), e12743. https://doi.org/10.1111/ejed.12743

Sabariego Puig, M., Sánchez Martí, A., & Cano-Hila, A. B. (2019). Pensamiento reflexivo en la educación superior: Aportaciones desde las metodologías narrativas. Revista Complutense de Educación, 30(3), 813–830. https://doi.org/10.5209/rced.59048

Santisteban, A. (2017). Del tiempo histórico a la conciencia histórica: Cambios en la enseñanza y el aprendizaje de la historia en los últimos 25 años. Diálogo Andino, (53), 87–99. https://doi.org/10.4067/S0719-26812017000200087

Santisteban, A. (2010). La formación de competencias de pensamiento histórico. Clío & Asociados, (14), 34–56. https://doi.org/10.14409/cya.v1i14.1674

Santisteban, A. (2011). Las finalidades de la enseñanza de las Ciencias Sociales. En A. Santisteban & J. Pagès (Coords.), Didáctica del conocimiento del medio social y cultural en la educación primaria: Ciencias sociales para actuar (pp. 63–84). Síntesis.

Garcés, M. (2020). Escola d’aprenents. Galàxia Gutenberg.

Servigne, P., & Stevens, R. (2020). Colapsología. Arpa.