Entre la fidelitat i l’elegància: Miquel Montserrat, traductor de la «Crítica de la raó pura» de Kant

Article Sidebar

portada de la revista
PDF

Main Article Content

Josep Clusa
Investigador independent
https://orcid.org/0000-0003-1931-8716

Aquest article analitza la primera traducció completa de la Crítica de la raó pura de Kant al català, realitzada per Miquel Montserrat (2024). Mitjançant una anàlisi comparativa multilingüe amb traduccions en llatí, castellà, italià, francès i anglès, examinem els mètodes traductològics emprats i avaluem l’enfocament «estrangeritzador moderat» de Montserrat. L’estudi se centra en quatre aspectes clau: el lèxic comú, la terminologia filosòfica, la sintaxi dels períodes hipotàctics kantians i el tractament dels doblets terminològics. Les principals virtuts de la traducció inclouen la preservació elegant de l’arquitectura sintàctica kantiana i la innovadora estratègia de marcar doblets terminològics amb claus angulars (⸢realitat⸣), una solució sense precedents en les llengües romàniques. Els límits es manifesten principalment en la tria d’alguns termes del lèxic comú poc familiars en el català actual. L’article proposa esmenes lèxiques no normatives per a futures edicions, seguint l’esperit del mateix traductor, que es mostrava obert a correccions. La traducció de Montserrat representa una fita històrica que situa el català al mapa mundial de les traduccions kantianes i constitueix una eina imprescindible per a la recerca i la docència filosòfica en aquesta llengua.

Paraules clau
Immanuel Kant, català, estrangerització, doblets terminològics, traductologia, traducció filosòfica

Article Details

Com citar
Clusa, Josep. «Entre la fidelitat i l’elegància: Miquel Montserrat, traductor de la “Crítica de la raó pura” de Kant». Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, 2025, vol.VOL 75, p. 251-66, doi:10.5565/rev/enrahonar.1705.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Josep Clusa, 2025

Biografia de l'autor/a

Josep Clusa, Investigador independent

Josep Clusa és doctor en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona (2015) amb una tesi sobre l’ètica d’Aristòtil. La seva formació combina estudis de filosofia a diverses universitats (Barcelona, Hamburg, Heidelberg, Berlín) amb filologia hispànica (Freie Universität Berlin). Ha col·laborat en obres de lexicografia kantiana (Kant-Lexikon, de Marcus Willaschek et al.) i ha coeditat recentment el llibre Kant y la tierra de la verdad. Un comentario a la Analítica de los principios (Tirant lo Blanch, 2024). Especialista en filosofia alemanya, particularment en Kant, els seus interessos inclouen també l’ètica, la filosofia antiga i els estudis de traducció filosòfica. Actualment treballa a Berlín com a professor de llatí i de francès.

Referències

Fonts primàries

KANT, Immanuel (1900–). Gesammelte Schriften. Berlín: Königlich Preußische Akademie der Wissenschaften. La Crítica de la raó pura se cita segons la paginació de la primera edició (A) i de la segona (B).

Traduccions de la «Crítica de la raó pura»

BARNI, Jules (1869). Kant: Critique de la raison pure. París: G. Baillière.

BORN, Friedrich Gottlob (1796). «Kant: Critica rationis purae». A: Immanuelis Kantii Opera ad philosophiam criticam, vol. 1. Leipzig: Schwickert. Recuperat de https://archive.org/details/bub_gb_daTtZf7nmfcC/page/n9/mode/2up

CAIMI, Mario (2009). Kant: Crítica de la razón pura. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.

CHIODI, Pietro (1967). Kant: Critica della ragion pura. Torí: UTET.

COLLI, Giorgio (1957). Critica della ragione pura. Torí: Einaudi.

DELAMARRE, Alexandre J.-L. i MARTY, François (1980). Kant: Critique de la raison pure. París: Gallimard.

GARCÍA MORENTE, Manuel (2002). Kant: Crítica de la razón pura. Madrid: Tecnos, 1928

GUYER, Paul i WOOD, Allen William (1998). Kant: Critique of Pure Reason. Cambridge: Cambridge University Press.

LLINARES, Joan Baptista (1991). Kant: Crítica de la raó pura (Pròleg de la segona edició i Introducció). València: Publicacions de la Universitat de València.

MONTSERRAT, Miquel (2024). Kant: Crítica de la raó pura. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

RIBAS, Pedro (1978). Kant: Crítica de la razón pura. Madrid: Taurus.

RIBAS, Pedro (2013). Kant: Crítica de la razón pura. Madrid: Taurus.

SCHWARZ, Wolfgang (1982). Kant: Critique of Pure Reason. Aalen: Scientia Verlag und Antiquariat.

Traduccions d’altres obres de Kant

ARAMAYO, Rodrigo i MAS, Salvador (2022). Kant: Crítica del discernimiento. Madrid: Alianza Editorial.

COSTA, Miquel (2003). Kant: Crítica de la raó pràctica. Barcelona: Edicions 62.

MEREDITH, James Creed (1911). Kant: Critique of Aesthetic Judgement. Oxford: Clarendon Press.

MONTSERRAT, Miquel (2015). «Kant: Investigació sobre la distinció dels principis de la teologia natural i de la moral». Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, 26, 57-85.

TURRÓ, Salvi (2002). Kant: Història i política. Barcelona: Edicions 62.

Fonts secundàries

BECK, Lewis White (1986). Kant’s Latin Writings, Translations, Commentaries, and Notes. Nova York: Peter Lang.

CAIMI, Mario (2020). «Interview mit Mario Caimi». A: SCHLÜTER, Gisela (ed.). Kants Schriften in Übersetzungen. Hamburg: Felix Meiner Verlag.

CLUSA, Josep (2020). «Die katalanischen Übersetzungen von Kants Schriften». A: SCHLÜTER, Gisela (ed.). Kants Schriften in Übersetzungen. Hamburg: Felix Meiner Verlag.

CLUSA, Josep i MUMBRÚ, Àlex (2025). «Ressenya d’Immanuel Kant: Crítica de la raó pura. Traducció de M. Montserrat Capella». Kant-Studien, 116(2), 304-309.

CROITORU, Rodica (2017). «Comment cette ‘langue morte et savante’ nous a aidé dans la traduction de la Critique de la raison pure en langue roumaine». Kant-Studien, 108, 134-145.

GRAPOTTE, Sophie (2020). «Zur Geschichte und zum aktuellen Stand der Kant-Übersetzungen ins Französische». A: SCHLÜTER, Gisela (ed.). Kants Schriften in Übersetzungen. Hamburg: Felix Meiner Verlag.

HURTADO ALBIR, Amparo (2001). Traducción y traductología: Introducción a la traductología. Madrid: Cátedra.

LLOBET, Alexis (2024). «Desbarroquitzar una traducció de Josep Carner: L’“Alícia” i la correcció d’Albert Manent». Caplletra: Revista Internacional de Filologia, 77, 93-118.

MUMBRÚ, Àlex (2013). «Dificultades en la traducción de la obra de Kant: El término Gemüt y sus variantes en español». 1611: Revista de Historia de la Traducción, 7. Recuperat de https://traduccionliteraria.org/1611/art/mumbru.htm

NARAGON, Steve (2025). «Kant’s Writings in Translation». Kant in the Classroom. Recuperat de https://users.manchester.edu/facstaff/ssnaragon/kant/Helps/KantsWritingsTranslations.htm

PALMQUIST, Stephen Richard (2020). «An Analysis of Kant’s Use of the Terms Objekt und Gegenstand». A: SCHLÜTER, Gisela (ed.). Kants Schriften in Übersetzungen. Hamburg: Felix Meiner Verlag.

PI, Jèssica Jaques (2004). «Sobre la traducció del terme Urteilskraft». Enrahonar. Quaderns de Filosofia, 36, 127-138. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.370

SCHLEIERMACHER, Friedrich (1813). «Über die verschiedenen Methoden des Übersetzens». A: STÖRIG, Hans-Joachim (ed.). Das Problem des Übersetzens. Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft, 1963.

SCHLÜTER, Gisela (ed.) (2020). Kants Schriften in Übersetzungen. Hamburg: Felix Meiner Verlag.

SILVENTE, Juan Francisco (2023). La traductologia catalana contemporània (una visió panoràmica) [tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

TERUEL, Pedro Jesús (2025). «Kant segons la llengua de Vives, tres-cents anys després». Quaderns de Filosofia, 12(1), 215-223.

TURRÓ, Salvi (2024). «Presentació de la primera traducció al valencià/català de la Crítica de la raó pura [ponència]». Jornades Traduir a Kant. Recuperat de https://kantvalencia.blogs.uv.es/media-3

VENUTI, Lawrence (1995). The Translator’s Invisibility: A History of Translation. Londres: Routledge.