Between fidelity and elegance: Miquel Montserrat, translator of Kant’s “Critique of Pure Reason”
Article Sidebar
Main Article Content
This article analyzes the first complete Catalan translation of Kant’s Critique of Pure Reason, translated by Miquel Montserrat (2024). Through a multilingual comparative analysis involving translations into Latin, Spanish, Italian, French and English, we examine the translation methods employed and evaluate Montserrat’s “moderate foreignizing” approach. The study focuses on four key aspects: common vocabulary, philosophical terminology, the syntax of Kantian hypotactic periods, and the treatment of terminological doublets. The translation’s strengths include the elegant preservation of Kantian syntactic structures and the innovative strategy of marking terminological doublets with angle brackets (⸢reality⸣), a solution unprecedented in Romance languages. The primary limitations concern certain common vocabulary choices that are unfamiliar in contemporary Catalan. The article suggests non-normative lexical amendments for future editions, following the spirit of the translator himself, who has been open to corrections. Montserrat’s translation represents a landmark achievement that raises the profile of Catalan on the world map of Kantian translations and constitutes an indispensable tool for philosophical research and teaching in this language.
Article Details

This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
(c) Josep Clusa, 2025
Josep Clusa, Investigador independent
Josep Clusa holds a PhD in Philosophy from the Universitat Autònoma de Barcelona (2015), with a dissertation on Aristotelian ethics. His academic background combines philosophical studies at various universities (Barcelona, Hamburg, Heidelberg, Berlin) with Spanish Philology (Freie Universität Berlin). He has contributed to Kantian lexicography (Kant-Lexikon, edited by Marcus Willaschek et al.) and recently co-edited the book Kant y la tierra de la verdad. Un comentario a la Analítica de los principios (Tirant lo Blanch, 2024). Specialising in German philosophy, particularly Kant, his research interests also include ethics, ancient philosophy and philosophical translation studies. He currently works as a Latin and French teacher in Berlin.
Fonts primàries
KANT, Immanuel (1900–). Gesammelte Schriften. Berlín: Königlich Preußische Akademie der Wissenschaften. La Crítica de la raó pura se cita segons la paginació de la primera edició (A) i de la segona (B).
Traduccions de la «Crítica de la raó pura»
BARNI, Jules (1869). Kant: Critique de la raison pure. París: G. Baillière.
BORN, Friedrich Gottlob (1796). «Kant: Critica rationis purae». A: Immanuelis Kantii Opera ad philosophiam criticam, vol. 1. Leipzig: Schwickert. Recuperat de https://archive.org/details/bub_gb_daTtZf7nmfcC/page/n9/mode/2up
CAIMI, Mario (2009). Kant: Crítica de la razón pura. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.
CHIODI, Pietro (1967). Kant: Critica della ragion pura. Torí: UTET.
COLLI, Giorgio (1957). Critica della ragione pura. Torí: Einaudi.
DELAMARRE, Alexandre J.-L. i MARTY, François (1980). Kant: Critique de la raison pure. París: Gallimard.
GARCÍA MORENTE, Manuel (2002). Kant: Crítica de la razón pura. Madrid: Tecnos, 1928
GUYER, Paul i WOOD, Allen William (1998). Kant: Critique of Pure Reason. Cambridge: Cambridge University Press.
LLINARES, Joan Baptista (1991). Kant: Crítica de la raó pura (Pròleg de la segona edició i Introducció). València: Publicacions de la Universitat de València.
MONTSERRAT, Miquel (2024). Kant: Crítica de la raó pura. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.
RIBAS, Pedro (1978). Kant: Crítica de la razón pura. Madrid: Taurus.
RIBAS, Pedro (2013). Kant: Crítica de la razón pura. Madrid: Taurus.
SCHWARZ, Wolfgang (1982). Kant: Critique of Pure Reason. Aalen: Scientia Verlag und Antiquariat.
Traduccions d’altres obres de Kant
ARAMAYO, Rodrigo i MAS, Salvador (2022). Kant: Crítica del discernimiento. Madrid: Alianza Editorial.
COSTA, Miquel (2003). Kant: Crítica de la raó pràctica. Barcelona: Edicions 62.
MEREDITH, James Creed (1911). Kant: Critique of Aesthetic Judgement. Oxford: Clarendon Press.
MONTSERRAT, Miquel (2015). «Kant: Investigació sobre la distinció dels principis de la teologia natural i de la moral». Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, 26, 57-85.
TURRÓ, Salvi (2002). Kant: Història i política. Barcelona: Edicions 62.
Fonts secundàries
BECK, Lewis White (1986). Kant’s Latin Writings, Translations, Commentaries, and Notes. Nova York: Peter Lang.
CAIMI, Mario (2020). «Interview mit Mario Caimi». A: SCHLÜTER, Gisela (ed.). Kants Schriften in Übersetzungen. Hamburg: Felix Meiner Verlag.
CLUSA, Josep (2020). «Die katalanischen Übersetzungen von Kants Schriften». A: SCHLÜTER, Gisela (ed.). Kants Schriften in Übersetzungen. Hamburg: Felix Meiner Verlag.
CLUSA, Josep i MUMBRÚ, Àlex (2025). «Ressenya d’Immanuel Kant: Crítica de la raó pura. Traducció de M. Montserrat Capella». Kant-Studien, 116(2), 304-309.
CROITORU, Rodica (2017). «Comment cette ‘langue morte et savante’ nous a aidé dans la traduction de la Critique de la raison pure en langue roumaine». Kant-Studien, 108, 134-145.
GRAPOTTE, Sophie (2020). «Zur Geschichte und zum aktuellen Stand der Kant-Übersetzungen ins Französische». A: SCHLÜTER, Gisela (ed.). Kants Schriften in Übersetzungen. Hamburg: Felix Meiner Verlag.
HURTADO ALBIR, Amparo (2001). Traducción y traductología: Introducción a la traductología. Madrid: Cátedra.
LLOBET, Alexis (2024). «Desbarroquitzar una traducció de Josep Carner: L’“Alícia” i la correcció d’Albert Manent». Caplletra: Revista Internacional de Filologia, 77, 93-118.
MUMBRÚ, Àlex (2013). «Dificultades en la traducción de la obra de Kant: El término Gemüt y sus variantes en español». 1611: Revista de Historia de la Traducción, 7. Recuperat de https://traduccionliteraria.org/1611/art/mumbru.htm
NARAGON, Steve (2025). «Kant’s Writings in Translation». Kant in the Classroom. Recuperat de https://users.manchester.edu/facstaff/ssnaragon/kant/Helps/KantsWritingsTranslations.htm
PALMQUIST, Stephen Richard (2020). «An Analysis of Kant’s Use of the Terms Objekt und Gegenstand». A: SCHLÜTER, Gisela (ed.). Kants Schriften in Übersetzungen. Hamburg: Felix Meiner Verlag.
PI, Jèssica Jaques (2004). «Sobre la traducció del terme Urteilskraft». Enrahonar. Quaderns de Filosofia, 36, 127-138. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.370
SCHLEIERMACHER, Friedrich (1813). «Über die verschiedenen Methoden des Übersetzens». A: STÖRIG, Hans-Joachim (ed.). Das Problem des Übersetzens. Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft, 1963.
SCHLÜTER, Gisela (ed.) (2020). Kants Schriften in Übersetzungen. Hamburg: Felix Meiner Verlag.
SILVENTE, Juan Francisco (2023). La traductologia catalana contemporània (una visió panoràmica) [tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
TERUEL, Pedro Jesús (2025). «Kant segons la llengua de Vives, tres-cents anys després». Quaderns de Filosofia, 12(1), 215-223.
TURRÓ, Salvi (2024). «Presentació de la primera traducció al valencià/català de la Crítica de la raó pura [ponència]». Jornades Traduir a Kant. Recuperat de https://kantvalencia.blogs.uv.es/media-3
VENUTI, Lawrence (1995). The Translator’s Invisibility: A History of Translation. Londres: Routledge.