La vida social, cultural i política de Catalunya ha viscut dècades limitada entre dues ortodòxies: un catalanisme despreocupat de la desigualtat social, i un progressisme incòmode amb la qüestió nacional. Cap d’elles sense respondre a la realitat d’una societat majoritàriament catalanista i d’esquerres. L’auge del sobiranisme d’esquerres va obrir pas a una onada d’heterodòxia que, tanmateix, encara no ha acabat de deixar enrere el llast d’aquella Catalunya dual. Parafrasejant Gramsci: el vell país està morint, el nou no acaba de néixer, i en aquest clarobscur sorgeixen els monstres.

Una realitat que analitzarem en el nou número de la revista Eines 54. De la Catalunya dual a la Catalunya heterodoxa per conèixer en quin cicle polític, social i cultural es troba ara Catalunya i quins reptes té el sobiranisme d’esquerres per evitar un repartiment d’hegemonies recuperant l’esquema de la Transició.