No hi ha transformació social sense polítiques públiques, i no hi ha polítiques públiques efectives sense una administració pública eficient. L’administració pública catalana té per davant grans reptes en termes de professionalització, eficiència, agilitat i digitalització, entre d’altres.

En un context d'auge de les forces reaccionàries i un agreujament dels efectes de la crisi climàtica, la Unió Europea es troba amb una oportunitat clau per definir el paper que assumeix i fer polítiques que l’apropin més a l’objectiu pel que va ser construïda en origen: assolir una Europa de drets i llibertats.

La reforma de l’Estatut i la seva sentència, i les mobilitzacions iniciades al 2006 reclamant el dret a decidir comencen a posar en escac un Estat que no dona resposta democràtica als reptes interns. De la mateixa manera que davant la crisi econòmica al 2011 s’inicia un moviment de contestació estatal contra l’statu quo. Aquests dos moviments impugnadors del Règim signifiquen una esmena a la totalitat i l’Estat s’ha rearmat amb la seva versió més dura i repressora per intentar mantenir els pilars fonamentals del Règim intactes.

L’Estat espanyol ha utilitzat l’entramat institucional i els poders fàctics existents per tenir tancat i forrellat el model d’Estat. Un sistema que s’ha mantingut inalterable durant dècades. La reforma de l’Estatut i la seva sentència, i les mobilitzacions iniciades al 2006 reclamant el dret a decidir comencen a posar en escac un Estat que no dona resposta democràtica als reptes interns. De la mateixa manera que davant la crisi econòmica al 2011 s’inicia un moviment de contestació estatal contra l’statu quo. Aquests dos moviments impugnadors del Règim signifiquen una esmena a la totalitat i l’Estat s’ha rearmat amb la seva versió més dura i repressora per intentar mantenir els pilars fonamentals del Règim intactes. 

«Mirades republicanes al territori», una aportació al debat sobre l’estat actual del territori: un país divers i amb moltes realitats diferents, les quals necessiten d’un projecte per aconseguir una Catalunya i uns Països Catalans equilibrats, que permetin poder viure arreu.

El debat sobre el valor afegit de la indústria per a l’economia s’ha fet més viu que mai durant la pandèmia, que va posar de manifest les conseqüències de la pèrdua de teixit industrial a Europa. Els reptes de la indústria no passen ara només per recuperar el pes perdut sinó també per adaptar-se a una profunda transformació digital i ecològica. Les disrupcions provocades per la Covid-19 van accelerar tendències de fons i van fer encara més curts els temps de reacció. El número 44 de la revista Eines «(Re)industrialitzar el país» té la intenció de fer una aportació constructiva a aquest debat.

 

Els atacs jurídics al català, així com les ràpides transformacions en les indústries audiovisual i tecnològica, han situat la política lingüística, de nou, al centre del debat públic. El número 43 de la revista Eines pretén fer una aportació constructiva a aquest debat.

El número 42 de la revista Eines vol contribuir a la reflexió sobre les línies mestres que haurien d’orientar l’estratègia i la tàctica política d’un moviment que ha arribat més lluny que mai en la seva història, però al que encara li queda molta feina al davant.

Des de la dècada de 1980, el creixement de les desigualtats s’ha anat convertint en una de les majors amenaces per a la llibertat, la democràcia i la justícia. El número 41 de la revista Eines «Entendre (i combatre) les desigualtats» localitza les causes d’aquest fenomen i explora possibles solucions.

Analitzem l’impacte de les desigualtats en la salut pública; les bases socioeconòmiques de la salut mental; la relació entre gènere i salut; el vincle entre la defensa del medi ambient i la protecció de la salut; o els resultats d’aquells sistemes on la sanitat s’ha convertit en una mercaderia privatitzada.

Una anàlisi sobre la IA i el Big Data i el seu paper per enfortir i millorar les democràcies i, alhora, evitar que se’n faci un ús autoritari.

El dossier central de l’Eines 36 explora alguns d’aquests valors que aporta l’esport, com ara la solidaritat, la inclusió o la igualtat de gènere, i com pot ser també una eina de reivindicació social. Anna Caula i Núria Picas han estat les protagonistes del Fòrum de l’Eines 36, la conversa central de la revista, moderada per la periodista Natàlia Arroyo.

Més enllà de l’eix central d’aquesta edició, aquest número també parla de la problemàtica del joc online; analitza l’apropiació de béns comuns a l’economia del coneixement; fa un repàs a les polítiques progressistes de la Generalitat republicana; i descriu el lawfare contra Lula da Silva a Brasil, entre altres.

Quins elements ajuden a l’èxit d’un moviment noviolent? Per donar-hi resposta, Martí Olivella, membre del primer grup d’objectors de consciència al servei militar i impulsor de la lluita noviolenta, i Núria Marín, portaveu d’Universitats per la República el curs 2018-2019, conversen en el número 35 de l’Eines.

El dossier central de l’Eines 34 explora algunes de les principals qüestions que avui afecten la Unió Europea: les polítiques econòmiques i socials, la crisi dels refugiats, els grans moviments migratoris, la vigència dels valors republicans o la participació democràtica –amb especial atenció al cas escocès–.

Diana Riba, pedagoga, activista i candidata d’Ara Repúbliques al Parlament Europeu, i Peter Kraus, catedràtic de ciència política i director de l’Institut d’Estudis Canadencs a la Augsburg Universität, han estat els protagonistes del Fòrum, la conversa central de la revista, moderada pel periodista Roger Tugas.

Més enllà de l’eix central d’aquesta edició, l’Eines 34 parla de les conseqüències socials del canvi climàtic; una lectura històrica sobre la Vaga de la Canadenca, que enguany compleix 100 anys; i una anàlisi del procés de consultes populars a partir del cas colombià. També recull la conferència de Ramón Zallo, comunicòleg i catedràtic de la Universitat del País Basc (UPV-EHU), realitzada en la Lliçó Inaugural Josep Irla 2018-2019.

Anàlisi de les principals qüestions del sistema educatiu català. El dossier central de l’Eines 33 inclou se centra en reflexionar sobre els moviments de renovació pedagògica, l’actualització i innovació que cal impulsar en el sistema educatiu català, la funció dels mestres, la importància de la primera infància i la comparativa del model educatiu finlandès. Bargalló, juntament la professora de la UAB Aina Tarabini, experta en l’anàlisi de les desigualtats educatives, han estat els protagonistes del Fòrum, la conversa central de la revista, i que ha estat moderada per la periodista Laia Vicens.

Més enllà de l’eix central d’aquesta edició, l’Eines 33 parla de la situació dels joves NEET, un repàs de la vida i obra de l’intel·lectual Manuel Pedrolo i l’autoritarisme digital a la Xina. Així mateix, el nou número també inclou la traducció del discurs de la senadora Elisabeth Warren sobre com abordar el creixent poder dels monopolis dels EUA.