Crítica cinematogràfica del film «Hadaka no shima» de Maria Roca-Sastre a Eines 52

El cinema és paradoxal. L’acte de visió cinematogràfi ca sembla refugiar-se en la solitud del cos: la imatge surt de la pantalla, s’eleva i recau en la cadència de cada respiració, deixa el rastre de la seva presència. Tanmateix, a les sales de cinema l’experiència cinematogràfi ca es torna col·lectiva, una hipnosi compartida suscitada per la fascinació de la llum en moviment.