Educació comunitària i pla de vida iku: Perspectives interculturals des de la Serra Nevada de Santa Marta, Colòmbia
Article Sidebar
Main Article Content
Aquest article analitza l’experiència educativa comunitària del poble iku (arhuaco) a la comunitat de Kankawarwa, Sierra Nevada de Santa Marta (Colòmbia), com a part integral del seu pla de vida. A partir d’una investigació etnogràfica desenvolupada pel Grup d’Investigació Qualitat Educativa en un Món Plural-CEMPLU i finançada per FONCIENCIAS de la Universitat del Magdalena, es recullen veus de cabildos, mamus, docents i estudiants per comprendre com l’educació articula llengua, espiritualitat, currículum i prospectiva cultural. Els resultats mostren que l’educació comunitària es constitueix en praxi de resistència i reexistència, reconeix la llengua com a territori polític i epistèmic, situa l’espiritualitat com a nucli pedagògic i projecta la continuïtat cultural en horitzons de vint anys. L’anàlisi teòrica dialoga amb experiències comparades a l’Amèrica Llatina (maputxe, quíchua, afrocolombianes, escoles del retorn), mostrant que l’educació comunitària és un camp en disputa entre legalitat estatal i legitimitat cultural. Les conclusions destaquen en tres nivells (a la comunitat iku, a l’acadèmia llatinoamericana i a les polítiques públiques internacionals), proposant l’educació comunitària com a horitzó de justícia social, pau territorial i sostenibilitat cultural.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Iván Manuel Sánchez Fontalvo, William Jesús Mendieta Otálora, Luis Alfredo González Monroy, 2026
ATLAS.TI, QUALITATIVE DATA ANALYSIS (2014). ATLAS.ti 7 Guía Rápida. ATLAS.ti Scientific Software Development GmbH. Versión 7.2.
BARTOLOMÉ, M. (2017). Diversidad educativa: ¿Un potencial desconocido? Revista de Investigación Educativa, 35(1), 15-33. https://doi.org/10.6018/rie.35.1.275031
COMISIÓN NACIONAL DE TRABAJO Y CONCERTACIÓN DE LA EDUCACIÓN PARA LOS PUEBLOS INDÍGENAS (CONTCEPI) (2013). Perfil del sistema educativo indígena propio-SEIP. Organización Nacional Indígena de Colombia-ONIC. https://transformemos.com/medios/comisionnacional.pdf
DE SOUSA SANTOS, B. (2013). Descolonizar el saber, reinventar el poder. LOM Ediciones.
DIETZ Y MATEOS, L. (2011). Interculturalidad y educación en México: Experiencias, debates y retos. SEP / Fondo de Cultura Económica.
ESMERAL, S. y GONZÁLEZ, L. (2015). Criterios dialógicos de las realidades socioeducativas en el Caribe colombiano. Editorial Kimpres.
FREIRE, P. (2022). Pedagogía del oprimido. Siglo XXI Editores.
GONZÁLEZ, F. y CASTRO, R. (2012). Interculturalidad y valores en el currículo intercultural. Papeles Salmantinos de Educación, 16, 189-213. https://summa.upsa.es/viewer.vm?id=30877&lang=es
GONZÁLEZ, L. A., VILLAMIL, L. y VILLAFAÑA, L. (2021). Currículo intercultural afrocolombiano: Una apuesta pedagógica desde el diálogo de saberes. Editorial Unimagdalena.
HORNBERGER, N. (Ed.) (2006). Continua of biliteracy: An ecological framework for educational policy, research, and practice. Multilingual Matters. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000130803
LÓPEZ, L. (2009). Educación intercultural bilingüe en América Latina: Balance y perspectivas. UNESCO-OREALC. https://www.schwartzman.org.br/simon/delphi/pdf/lopes_comp1.pdf
MEJÍA, M. (2018). Educaciones y pedagogías críticas desde el sur. Cooperativa Editorial Magisterio.
MENDIETA, W., CASTILLA, J. y SÁNCHEZ, I. (2020). La práctica pedagógica intercultural bilingüe: Ecología de saberes en una comunidad Iku. Editorial Unimagdalena.
MINISTERIO DE EDUCACIÓN (2025). Perfil del Sistema Educativo Indígena Propio (SEIP). (14 de diciembre). https://www.mineducacion.gov.co/portal/decadas/214913:Sistema-Educativo-Indigena-Propio
MINISTERIO DE EDUCACIÓN NACIONAL (MEN) (2025). Decreto número 0481, de 30 de abril de 2025, por el cual se reconoce y establece el Sistema Educativo Indígena Propio -SEIP- de los pueblos y comunidades indígenas de Colombia. https://www.funcionpublica.gov.co/eva/gestornormativo/norma.php?i=259756
MUÑOZ, A. (2018). El camino de la espiral: Una apuesta de decolonización de las prácticas educativas en la institución educativa Santa Rosa en la zona rural de Popayán [Tesis de maestría]. Universidad de Manizales. https://ridum.umanizales.edu.co/server/api/core/bitstreams/14dda8f5-4096-46e7-b3f1-ba022feb0708/content
ORGANIZACIÓN DE LAS NACIONES UNIDAS (2025). Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) (14 de diciembre). https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/
PÉREZ, D. y GONZÁLEZ. L. (2025). Territorio y escuela en los imaginarios interculturales del río Sinú: Una apuesta pedagógica para las ciencias sociales. Editorial Unimagdalena.
QUINTRIQUEO, S. y TORRES, H. (2012). Distancia entre el conocimiento mapuche y el conocimiento escolar en contexto mapuche. REDIE: Revista Electrónica de Investigación Educativa, 14(1), 16-33. https://redie.uabc.mx/redie/article/view/292
REPÚBLICA DE COLOMBIA (1991). Constitución Política de Colombia. https://www.constitucioncolombia.com/
RINCÓN, D. del y ARNAL, J. (2000). Investigación educativa: Fundamentos y metodologías. Labor.
RODRÍGUEZ, D. y VALLDEORIOLA, J. (2009). Metodología de la investigación. Ediciones UOC.
UNESCO (2015). Replantear la educación: ¿Hacia un bien común mundial? UNESCO. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000232697
VILLANUEVA, N. (2011). Una escuela para indígenas en Yucatán: ¿Educación intercultural y bilingüe? En E. LONCON y A. HECHT, Educación Intercultural Bilingüe en América Latina y el Caribe: Balances, desafíos y perspectivas (pp. 46-59). Fundación Equitas-Usach. http://www.academia.edu/22810393/Educaci%C3%B3n_Intercultural_Biling%C%BCe_En_Am%C3%A9rica_Latina_y_El_Caribe_Balances_Desaf%C3%ADos_y_Perspectivas._Fundaci%C3%B3n_EQUITAS-USACH
WALSH, C. (2009). Interculturalidad crítica y pedagogía de-colonial: Apuestas (des)de el in-surgir, re-existir y re-vivir. En C. WALSH (Ed.), Interculturalidad, Estado, Sociedad: Luchas (de)coloniales de nuestra época (pp. 45-62). Ediciones Abya-Yala.