Presentació Les transicions escolars: perspectives nacionals i internacionals

Avui dia, tota la població en edat escolar transita dins del sistema educatiu, com a mínim, en dues ocasions: la transició d’educació infantil a primària —sense oblidar la que es produeix des de l’entorn familiar a infantil— i la transició a l’educació secundària. Des de l’estudi de Gimeno Sacristán (1996) sobre la transició a l’educació secundària i seguint els plantejaments dels treballs disponibles (Mackenzie et al., 2012), sabem que la transició escolar d’una etapa a una altra suposa un canvi en la vida de l’alumnat derivat de l’evolució pròpia del sistema educatiu, que ha cultivat finalitats diverses, mètodes diferenciats, formes de relacionar-se i exigències que tenen poc a veure entre les diferents etapes. En la mateixa línia, els treballs de Pietarinen et al. (2010) i Jindal-Snape (2023) mostren que en els processos de transició intervenen factors complexos i multidimensionals (personals, socials, econòmics, culturals, administratius i pedagògics, entre d’altres). No obstant això, tot i que s’ha desenvolupat una profusa investigació sobre les transicions escolars a escala internacional, segons Juhl (2023), encara no s’han assolit resultats amb un impacte sostingut en la pràctica.