Videojocs enfront de fitxes impreses en la intervenció didàctica amb alumnat amb necessitats educatives especials

Aquest article presenta una investigació l’objectiu de la qual va ser conèixer la percepció del professorat de l’etapa d’Educació Primària que imparteix docència directa a alumnat amb necessitats educatives especials sobre la implementació didàctica, mitjançant tauletes, de diferents videojocs com a recurs per treballar la capacitat de raonament. Per a això es va dissenyar un qüestionari que es va aplicar a dues mostres compostes per un total de 823 docents de 131 col·legis. Els participants es van classificar en funció de si feien servir, com a recurs didàctic principal, els videojocs executats en dispositius portables o fitxes impreses de raonament. Per analitzar les dades obtingudes es va recórrer a l’estudi dels estadístics descriptius prestant una atenció especial a les mesures de tendència central. La comparació entre els dos grups es va fer a través de les puntuacions mitjanes, sotmeses a la prova t de Student. Els resultats obtinguts van reflectir que el professorat va percebre avantatges atribuïts a l’ús de videojocs en educació especial. Les conclusions indiquen que els docents que han implementat els videojocs aprecien millores respecte al treball a l’aula del raonament amb alumnat amb necessitats educatives especials en aspectes com ara l’aprofitament del temps, la motivació, el rendiment o l’extensió del procés educatiu fora de l’aula.