El trabajo en red como fuente de aprendizaje : posibilidades y límites para la creación de conocimiento. Una visión crítica

Les xarxes basades en tecnologia han obert pas a altres tipus de xarxes naturals i socials que ja existien des de sempre en les comunitats, traspassant accions i comportaments a nous formats electrònics perdurables, capaços de generar coneixement compartit d’una manera més eficaç i eficient. Però perquè això es produeixi ha d’anar acompanyat d’una revolució individual i col·lectiva, més relacionada amb una evolució mental, que amb una adequació i ús tecnològic. En tot aquest esdevenir, el factor clau és l’aprenentatge, com únic procés capaç de desencadenar la conversió del coneixement individual en coneixement col·lectiu. Les xarxes, les organitzacions i tot el seu potencial, es veuen necessitats inexcusablement del capital intel·lectual i humà, veritable motor d’aquest coneixement. La inversió en mediadors i facilitadors és primordial. Resten en un segon pla d’importància les infraestructures tecnològiques i els continguts.