El rol de la supervisió educativa en la gestió de les polítiques públiques

Actualment estem assistint a un procés una mica paradoxal. D'una banda, són evidents els avenços meritoris en les polítiques educatives de molts països que tenen com a objectiu desregularitzar, descentralitzar i augmentar l'autonomia de les unitats educatives locals. I, de l'altra, inversament, la funció de control de l'Estat s'està reforçant. En aquest escenari es plantegen diverses alternatives en el camp de l'organització de la supervisió. S'observen noves tendències que tracten d'explicar i resoldre tres grans qüestions: la politització davant la professionalització del col·lectiu d'inspecció; la bretxa entre l'administratiu i el pedagògic i l'aparent contradicció entre les tasques de control i les d'assessorament. L'article estudia aquestes tendències, destacant les que estan orientades a reforçar el caràcter institucional d'aquest servei. Així mateix, assenyala el repte que representen els canvis en les polítiques públiques i en el paper de la inspecció per passar de la simple administració dels sistemes educatius a la de conduir els processos de la millora de la qualitat en totes les unitats escolars.