Formació inicial de docents en alternança. Anàlisi des de les percepcions dels actors en una experiència d’integració d’aprenentatges

En els sistemes duals d’educació superior l’aprenent, en el seu doble rol d’estudiant i de treballador, sovint experimenta tensions derivades de la diferència d’experiències en escenaris amb diferents missions. Per a la Universitat, un dels majors reptes pedagògics consisteix a transformar aquestes tensions en aprenentatge, mitjançant estratègies que donin sentit formatiu a la relació d’activitats professional i universitària, com l’educació formal de concreció del pla d’estudis.
El curs 2012-2013 la Universitat de Lleida va iniciar el Grau d’Educació Primària en alternança amb un grup de 65 estudiants. Tot i que l’escàs recorregut d’aquesta implementació impedeix estudiar l’eficiència i la validesa de la innovació, és possible fer una aproximació avaluativa per conèixer el funcionament dels dispositius de relació d’aprenentatges. En aquest article es presenta l’experiència de la matèria d’Integració en el primer any de desenvolupament d’aquest pla des de l’opinió dels actors: els estudiants com a receptors, els docents de les escoles i universitaris com a implementadors i la coordinació institucional com a promotora de la formació.
Les opinions recollides pels diferents col·lectius coincideixen a valorar l’experiència com a beneficiosa per al desenvolupament professional docent inicial, així com en la seva contribució a l’activitat escolar amb l’alumnat d’educació primària. A la vegada emergeix, en la complexitat pedagògica de la proposta, la necessitat de fer ajustaments per a un millor aprofitament formatiu des de la mobilització de les competències docents a l’aula fins a l’anàlisi de l’activitat a l’aula universitària.