Avenços i reptes a les polítiques i a les pràctiques dels gèneres

A Espanya, el baix nivell educatiu de les dones i el desavantatge patit en relació amb els homes han estat una xacra secular. En els darrers trenta anys, s’ha produït un canvi molt important en aquest sentit, de manera que, avui, els nivells educatius de les dones són superiors als dels homes, especialment en les generacions joves. Això no significa pas, però, que hàgim aconseguit una igualtat total, perquè, a tots els nivells educatius, la cultura que es transmet continua sent androcèntrica, amb la qual cosa s’oblida l’existència de les dones a la societat i es pren l’home com a referència i com a definició de la humanitat. Prenent el fil històric de la narració dels canvis que s’han succeït en aquest terreny, exposem, en el present article, les estratègies que es van utilitzar en cada període i els actors socials que les van promoure. És així com podem adonar-nos dels avenços que s’han produït, però també constatar-ne la insuficiència. La coeducació ha estat un bon instrument, però no ha aconseguit tots els objectius proposats. Avui, amb la crisi econòmica i política que patim, existeix el perill que l’escolarització de les dones disminueixi i que es perdin molts dels guanys assolits en els darrers trenta anys.