Models i tendències en la investigació sobre efectivitat, impacte i transferència de la formació docent en educació superior

Actualment, hi ha poca evidència empírica sobre si el que s’ha après als programes de desenvolupament del professorat s’aplica realment i, si es fa, si aquestes adquisicions de coneixements exerceixen algun impacte en l’optimització pedagògica, en la millora de la qualitat dels aprenentatges dels estudiants i, finalment, en el clima i en la cultura institucionals. L’objectiu d’aquest article és revisar les aportacions més significatives de la literatura actual sobre els estudis científics d’efectivitat, impacte i transferència dels programes de desenvolupament docent del professorat universitari i mostrar les tendències investigatives sobre el tema. En primer lloc, definim aquests conceptes; en segon lloc, exposem els models principals d’avaluació de l’efectivitat, l’impacte i la transferència de la formació docent i, finalment, examinem les tendències internacionals, aproximant-nos a l’estudi de la influència del desenvolupament docent en els contextos o en les comunitats pedagògiques i en les microcultures d’ensenyament i aprenentatge. L’estudi de l’impacte també se centra en una integració millor del desenvolupament docent amb el desenvolupament curricular, professional i organitzacional a les universitats.