Los juegos de crianza y el holding corporal

L’objectiu d’aquest treball és destacar la importància de les primeres interaccions marenadó com a element constitutiu de l’ésser humà, subratllant la importància dels primers jocs que es desenvolupen des d’un estat de proximitat física i afectiva entre ambdós i que han estat denominats «jocs de criança». Aquests estan lligats a les activitats de cura del nadó (alimentació, higiene, etc. ), que generen experiències lúdiques impreses amb les marques de la cultura que queden inscrites en un registre i una memòria corporal. Rescatem el lloc del joc com a espai intermedi, de creació, de transmissió de pràctiques i codis culturals de cada família. Des d’una mirada transcultural a través de l’observació de la interacció marenadó podem elaborar dispositius terapèutics. La consulta d’una mare adolescent i el seu nadó, pertanyents a una població de l’Argentina els orígens materns de la qual s’enllacen amb un poble originari —els mbyá—, ens permeten integrar les aportacions teòrico-clíniques The aim of this study is to highlight the importance of the first mother-baby reactions as a constituent element of the human being, underlying the importance of the first games that are developed from a state of physical and affective proximity between both and that have been called «nurturing games». This are associated to baby care activities (feeding, hygiene, etc. ) and generate play experiences that carry the marks of culture and are inscribed in a corporal register and memory. We rescue the place of play as an intermediate space, for creation, for transmission of practices and for the cultural codes of each family. From a trans-cultural viewpoint through the observation of mother-baby interaction, we are able to produce therapeutic devices. Consultation with an adolescent mother and her baby belonging to a town in Argentina, the maternal origins of which are associated to an indigenous people, the mbyá, enables us to integrate theoretical-clinical contributions.