Cinema i educació (social). Tres mirades pedagògiques d’una mateixa pel·lícula. El cas de «Sleepers»

La verificació que la vida acadèmica està patint una revolució formal i de contingut obliga a recrear el discurs pedagògic introduint-hi elements molt heterogenis. Ressaltar els valors culturals dels diferents mitjans de comunicació ens permet destacar les potencialitats i l’ús del cinema com a instrument docent facilitador dels aprenentatges dels alumnes. Fa molts anys que cadascú de nosaltres hem incorporat el cinema en el nostre treball docent. D’acord amb els continguts que desenvolupem en les nostres assignatures, l’utilitzem com a font analítica i documental per a la intervenció pedagògica i social. Els relats filmogràfics ens permeten introduir pràctiques formatives i professionalitzadores a partir de l’anàlisi de casos, una eina de treball molt utilitzada en l’àmbit socioeducatiu. Amb aquest article, presentem, doncs, tres visions diferents desenvolupades en el marc de tres assignatures dels ensenyaments de Pedagogia i Educació Social, i ho fem a partir d’una mateixa pel·lícula, Sleepers, de Barry Levinson (1996), tot demostrant el caràcter transversal de la nostra proposta.