Drets de l’aigua, drets de la terra i conreu de l’arròs a l’Empordà del segle XVIII Pere Gifre

A l’Empordà, durant el segle XVIII, el conreu de l’arròs arriba a la seva màxima extensió. El conreu genera un seguit de conflictes derivats dels drets de propietat sobre les terres arrosseres i també sobre els drets de l’aigua de reg. Els elevats beneficis que comportava el conreu de l’arròs van generar una conflictivitat que va acabar amb la prohibició del conreu. Els beneficis eren per als detentors dels drets de propietat de la terra (sovint senyors útils no residents a la zona), però també per als senyors de molins i per als senyors de l’aigua, que la cedien en establiment emfitèutic. Els «senyors de l’aigua», per les feines de canalització de recs i sèquies, eren compensats amb el pagament d’un dret sobre la superfície conreada d’arròs o sobre la collita, que es coneixia amb el nom de dret de l’aigua