Les noves formes d’habitatge de lloguer social a Catalunya (2015-2020): una anàlisi des del marc teòric europeu

L’objectiu d’aquest article és analitzar les noves formes d’habitatge de lloguer social que preveu la normativa catalana aprovada a partir de 2015 fins a l’inici de 2020 des de sis variables: el preu de lloguer, la forma d’adjudicació, els requisits de les persones destinatàries, el finançament públic de l’instrument, la titularitat de l’immoble i el temps durant el qual l’habitatge serà de lloguer social. L’estudi constata que: (i) tots aquests nous habitatges, excepte els de lloguer social voluntari o obligatori, encaixarien conceptualment en les definicions menys exigents, ja que reuneixen els requisits de preu, normes d’adjudicació i condicions socioeconòmiques de les persones beneficiàries; (ii) i, en canvi, només els obtinguts mitjançant tempteig i retracte o expropiació tindrien cabuda en les definicions més exigents, ja que són els únics de titularitat pública o del tercer sector.