Quinze anys de traducció automàtica a l’Estat espanyol
Article Sidebar
Main Article Content
Mai cap fabricant no ha fet una màquina de rentar automàtica que escarneixi la fesomia d'una rentadora humana. Els enginyers han adaptat la tecnologia a la feina i han aconseguit andròmines cúbiques amb aparença de moble de cuina, en comptes d'androides amb articulacions similars a les del C-3PO. Aquestes màquines tenen molts avantatges i en general la gent s'estima més fer-les servir i no pas rentar a mà, tret d'algunes peces de roba delicades. Pel que fa a la traducció automàtica (TA), ha passat molt altrament. Tot i les recomanacions de Bar-Hillel el 1960, en què van començar a confluir les propostes de la intel·ligència artificial amb les del generativisme en lingüística, els investigadors van dirigir llurs esforços vers dissenys que volien ser "intel·ligents" i reproduir el coneixement humà. Així, durant unes quantes dècades hom ha codificat una gran quantitat de coneixement lingüístic en diccionaris i gramàtiques (bilingües, multilingües o interlingües), a fi de fer-lo processable per mitjans computacionals. Malgrat els considerables recursos humans i tècnics que s'hi ha esmerçat, els sistemes que n'han resultat (SYSTRAN, METAL, LOGOS, ATLAS, etc.) no han satisfet les expectatives. Per no parlar de projectes que han estat abandonats a mig fer, tot i haver-s'hi dedicat inversions formidables –EUROTRA, ROSETTA– o dels que no han passat mai de ser simples prototips de laboratori, com ara MENTOR, KBMT, etc. L’amortització indispensable d’uns costos de desenvolupament tan elevats ha fet que la sortida al mercat d’alguns d’aquests productes hagi estat a uns preus prohibitius. Tot i així, el mercat a vist aparèixer altres productes a més bon preu –PC Tranlator, Language Assistant, etc.– i que, en vist els anteriors, s’han fet quasi sense tecnologia (amb diccionaris bilingües molt bàsics un coneixement sintàctic i semàntic mínim). Sigui com sigui, les traduccions que s’han obtingut no arriben ni de bon tros a competir en qualitat amb la traducció manual. Després d’uns resultats tan pobres, a partir de primeries dels anys noranta hom ha anat modificant el disseny dels programes amb la incorporació de tecnologies i objectius més factibles. Després hi tornarem.
Article Details
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
(c) 2020
Derechos de autor
Los contenidos publicados en Digithum están bajo una licencia Internacional de Creative Commons, cuyo texto completo se puede consultar en http://creativecommons.org/ licenses/by/4.0, el autor/a retiene el copyright. Así pues, se permite la copia, distribución y comunicación pública, también uso comercial y obras derivadas siempre y cuando se cite la fuente (Digithum), al autor del texto y a la institución que los publica (UOC, UdeA).
Es responsabilidad de los autores obtener los permisos necesarios de las imágenes que estén sujetas a copyright.
Cesión de derechos de propiedad intelectual
El autor cede sin exclusiva a los editores de la revista los derechos de explotación (reproducción, distribución, comunicación pública y transformación) para explotar y comercializar la obra, entera o en parte, en todos los formatos y modalidades de explotación presentes o futuros, en todos los idiomas, por todo el periodo de vida de la obra y por todo el mundo.
Declaro que soy el autor original de la obra. Los editores quedan, por lo tanto, exonerados de cualquier obligación o responsabilidad por cualquier acción legal que pueda suscitarse derivada de la obra depositada por la vulneración de derechos de terceros, sean de propiedad intelectual o industrial, de secreto comercial o cualquier otro.