Reflexivitat emocional en els processos de migració La necessitat de considerar els processos interns per a explicar l’agència

Les societats actuals estan configurades de tal manera que les relacions amb els altres estan menys definides i les condicions socials són complexes i sovint no transparents (per exemple, Holmes, 2015; Bauman, 2003). Sempre hi ha una gran incertesa sobre com hem d’actuar i sentir. Ja no hi ha regles establertes sobre com ens hem de sentir (Hochschild, 1983; Neckel, 2005; Wouters, 1999). Aquestes condicions també plantegen un repte per als processos migratoris: les demarcacions clares i la sensació inequívoca de pertinença ja no són possibles «així com així» (Albrecht, 2016, pàg. 1). Això implica una sèrie de reptes per a l’individu. En aquest sentit, les emocions són cada cop més importants a l’hora de seguir el nostre propi camí en condicions incertes (Holmes, 2015). L’article següent analitza la importància dels processos de reflexivitat emocional per a les persones que es troben en aquestes situacions. Com a tal, la reflexivitat emocional s’ha de definir com un procés d’ajustament intern entre l’activitat emocional i la passivitat emocional. El resultat d’aquest procés és visible per mitjà d’un nivell d’acció que també consisteix a no emprendre cap acció (Helfferich, 2012). Per tant, aquest article suggereix un canvi de definició dels termes agència i reflexivitat emocional. La definició de reflexivitat emocional inclou i amplia diversos aspectes de les definicions prèvies de Holmes (2015; 2010) i Burkitt (2012). La reflexivitat emocional —els ajustaments interns de l’activitat i la passivitat emocionals— s’il·lustra mitjançant dades empíriques sobre els processos actuals de migració a Alemanya.