Quines runes ens esperen. Tres filosofies de la ruïna a Walter Benjamin

Article Sidebar

PDF ePUB

Main Article Content

Lluís Montull
Professor col·laborador Universitat Oberta de Catalunya

Aquest assaig parteix de la crítica de Bruno Latour a la conferència L’estat de la naturalesa a l’àngel de la història benjaminià per la seva ceguesa davant de les runes que ens venen del futur en forma de catàstrofe climàtica i planetària. A partir d’aquí, es pregunta si des de la filosofia rememorativa de Walter Benjamin es pot respondre aquest no-futur i com fer-ho. Abordant la qüestió a partir de tres moments de la seva filosofia de la runa: el que té lloc en la incipient filosofia de joventut i els dos que giren respectivament entorn de l’al·legoria barroca i la imatge dialèctica. Un recorregut en què la runa apareix no només com a signe definidor de l’edat moderna i la modernitat, malgrat les seves pretensions contràries, sinó també com a manera de resistència que permeti albirar un futur plantejat no com a un progrés sense aturador, sinó com a interrupció de la catàstrofe a què aquest ens ha abocat. Aquest trajecte també vol ressaltar l’especificitat d’una figura fonamental a les Tesis com el «materialista històric» i, igualment, obrir preguntes sobre l’experiència filosòfica, la praxi científica o l’agència política dels morts, i del dany que donàvem per conclòs a l’era del capitalocè.

Paraules clau
canvi climàtic, capitalisme, gestió recursos naturals, runes, paisatge

Article Details

Com citar
Montull, Lluís. “Quines runes ens esperen. Tres filosofies de la ruïna a Walter Benjamin”. Digithum, no. 31, pp. 1-10, doi:10.7238/d.v0i31.420143.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Lluís Montull, 2023


Drets d'autor

Els continguts publicats a Digithum estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0, l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Digithum), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, UdeA), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Lluís Montull, Professor col·laborador Universitat Oberta de Catalunya

Lluís Montull (1967). Llicenciat i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona. Professor col·laborador de la UOC al Grau de Sociologia i al Màster Reptes Filosòfics Contemporanis en les assignatures Teoria sociològica clàssica, Pensament social clàssic i El problema del social. Actualment, exerceix el càrrec de director territorial a les Terres de l’Ebre de Justícia, Drets i Memòria. Fins al gener de 2023, professor de filosofia a l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta. Ha fet diverses publicacions sobre Walter Benjamin, memòria històrica i filosofia política a revistes especialitzades com Constelaciones. Revista de Teoría crítica, La maleta de Portbou i en diferents mitjans de les Terres de l’Ebre i de Lleida. El 2016, publica l’assaig Walter Benjamin: els límits de la democràcia a l’editorial Galàxia Gutenberg. Coautor de Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis, Onada Edicions, 2023; aquest mateix projecte va obtenir el maig de 2019 el premi Arnau de Vilanova del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. El 2023 publica L’experiència com a resistència. Lectures de Walter Benjamin a Edicions Enoanda.

Referències

ADORNO, T. W. (1994). Briefe und Briefwechsel: Briefwechsel 1928-1940. Frankfurt: Suhrkamp.

ADORNO, T. W. (1970). Über Walter Benjamin. Frankfurt: Suhrkamp

AGUILERA, A. (2021). Paisajes benjaminianos. Barcelona: Ediciones del Subsuelo.

AGAMBEN, G. (2003). Stato di eccezione. Homo sacer, vol. II/1. Torí: Bollati Boringhieri.

BENJAMIN, W. (1978). Briefe I. A: T. W. Adorno i G. Scholem (eds.). Frankfurt: Suhrkamp Verlag.

BENJAMIN, W. (1986-1991). Gesammelte Schriften. 7 volums editats per Rolf Tiedemann i Hermann Schweppenhäuser amb la col.laboració de T. W. Adorno i G. Scholem. Frankfurt: Suhrkamp Verlag.

BENJAMIN, W. (2019). Sobre el concepte d’història. Marc Jiménez Buzzi i Arnau Pons (trad.). Barceloma: Flâneur.

BUCK-MORSS, S. (1977). Origin of Negative Dialectics: Theodor W. Adorno, Walter Benjamin and the Frankfurt Institute. Nova York: The Free Press. DOI: https://doi.org/10.3817/1277034184

BUCK-MORSS, S. (1991). The dialectics of seeing. Walter Benjamin and the arcades project. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press.

FISHER, M. (2009). Capitalist Realism: Is there no alternative? Zero books.

HEGEL, G. W. F. (1986). Vorlesungen über die Philosophie der Geschichte G.W.F. Hegel: Gesammelte Schriften. Bd. 12. Frankfurt: Suhrkamp Verlag. DOI: https://doi.org/10.28937/978-3-7873-2537-5

EILAND, H.; JENNINGS, M. W. (2014). Walter Benjamin. Una vida crítica. Madrid: Tres Puntos.

KAFKA, F. (19829). Narracions completes. Volum I. Barcelona: Quaderns Crema

LATOUR, B. (2022). Nunca fuimos modernos: Ensayos de antropología simètrica. Buenos Aires: Siglo XXI.

LATOUR, B. (2008). Reensamblar lo social. Una introducción a la teoría del actor-red. Buenos Aires: Manantial.

LÖWY, M. (2003). Walter Benjamin. Aviso de incendio. Buenos Aires: FCE.

MATE, R. (2006). Medianoche en la historia. Comentarios a las Tesis de Walter Benjamin“Sobre el concepto de historia”. Madrid: Trotta.

PONS, A. (2021). «Manipularan Walter Benjamin. Una altra volta a les Tesis». Quaderns, vol. 28. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/quaderns.33

STOLER, A. L. (2008). «“The Rot Remains”: From Ruins to Ruination“. A: «Thinking through ruination: theoretical and empirical approaches to the ruins of the Anthropocene». Cultural Anthropology, vol. 23, núm. 2, pp. 191-219.

TRAVERSO, E. (2019). Melancolía de izquierda. Barcelona: Galaxia Gutenberg.

VARGAS, M. (2018). «Walter Benjamin y el ‘ángel irónico’: Un ajuste de cuentas tardío con el Movimiento Juvenil». Daimon Revista Internacional de Filosofia, núm. 73, pp. 67-77. DOI: https://doi.org/10.6018/daimon/244851

WITTE, B. (1985). Walter Benjamin. Hamburg: Rowohlt Taschenbuch.