Ruïna, runes, runa: natura i models culturals a la Catalunya rural

Main Article Content

Jaume Franquesa

Durant el darrer mig segle, el món rural català ha estat transformat per una sèrie de processos –industrialització, urbanització, consolidació d’una economia lligada al lleure, èxode rural, crisi de l’agricultura familiar– que han deixat una empremta profunda tant al seu territori com en la consciència dels seus habitants. Inspirant-se en els treballs d’Ann Laura Stoler i Gastón Gordillo sobre la ruïna i les runes, i prenent com a base diversos treballs etnogràfics recents,  aquest article cerca les traces de dislocació que aquestes transformacions econòmiques han deixat en el paisatge de l’Alt Pirineu i de la Terra Alta. L’objectiu d’aquest exercici és doble. D’una banda, posar en qüestió la temporalitat triomfant encarnada en les narratives de la modernització i el creixement econòmic. De l’altra, indagar com aquestes traces ens parlen de la pervivència de modes de vida i maneres de concebre la natura i el territori –allò que anomeno «models culturals»– lligats a una economia agrària de base pagesa.

Paraules clau
pagesia, terra, paisatge, Walter Benjamin, Terra Alta, Alt Pirineu

Article Details

Com citar
Franquesa, Jaume. “Ruïna, runes, runa: natura i models culturals a la Catalunya rural”. Digithum, no. 31, pp. 1-10, doi:10.7238/d.v0i31.417004.
Biografia de l'autor/a

Jaume Franquesa, Universitat de Buffalo – SUNY

És Associate Professor i cap del Departament d’Antropologia de la Universitat de Buffalo - SUNY. Situada en el camp de l’antropologia econòmica i l’ecologia política, la seva recerca se centra a estudiar els processos de transició energètica i les transformacions polítiques al món rural català, espanyol i europeu. Ha dut a terme treball de camp etnogràfic de llarga durada a Mallorca i a les Terres de l’Ebre. El seu darrer llibre és Molinos y gigantes. La lucha por la dignidad, la soberanía energética y la transición ecológica (Errata naturae, 2023). Des de 2022, és editor en cap de la revista Dialectical Anthropology.

Referències

BENJAMIN, W. (1968 [1950]). Illuminations: Essays and Reflections. Editat per H. Arendt. Nova York: Schoken.

BERGOGLIO, J. M. (2015). Laudato Si’. Carta encíclica del Santo Padre Francisco. Sobre el cuidado de la casa común.

BOOKCHIN, M. (2005 [1985]). The Ecology of Freedom: The Emergence and Dissolution of Hierarchy. Oakland: AK Press.

DOUGLAS, M. (1984 [1966]). Purity and Danger: An Analysis of the Concepts of Pollution and Taboo. Londres: Routledge.

CONDOMINAS, G. (1994 [1957]). We Have Eaten the Forest. Nova York: Kodansha.

FRANQUESA, J. (2023). Molinos y gigantes: La lucha por la dignidad, la soberanía energética y la transición ecológica. Madrid: Errata Naturae.

FRANQUESA, J. (2022). «Natural resources: The twice-hidden abode of economic processes». A: CARRIER, J (ed.). A Handbook of Economic Anthropology. 3a. edició. Cheltenham: Edward Elgar, pp. 72-84. DOI: https://doi.org/10.4337/9781839108921.00014

FRANQUESA, J. (2018a). Power Struggles: Dignity, Value and the Renewable Energy Frontier in Spain. Bloomington: Indiana University Press. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctvvnf9g

FRANQUESA, J. (2018b). «D’erms, pagesos i molins». Arxiu d’Etnografia de Catalunya, núm. 18, pp. 159-192. DOI: https://doi.org/10.17345/aec18.159-192

GODELIER, M. (2010 [1984]). L’idéel et le matériel. Pensée, économies, societés. París: Flammarion.

GORDILLO, G. R. (2014). Rubble: The Afterlife of Destruction. Durham: Duke University Press. DOI: https://doi.org/10.1515/9780822376903

GUDEMAN, S. (1986). Economics as Culture: Models and Metaphors of Livelihood. Londres: Routledge & Kegan Paul.

KASMIR, S. (2023). «Politics, internationalism and ethnography: Reflections on June Nash’s We Eat the Mines and the Mines Eat Us». Dialectical Anthropology, vol. 47, núm. 3, pp. 205-213. DOI: https://doi.org/10.1007/s10624-023-09702-y

LÖWY, M. (2005). Fire Alarm: Reading Walter Benjamin’s ‘On the Concept of History’. Londres: Verso.

MARTINEZ ALIER, J. (1984). L’ecologisme i l’economia. Barcelona: Edicions 62.

NAROTZKY, S. (2023). «Marxism in the horizon: An essay on Maurice Godelier». Dialectical Anthropology, vol. 47, núm. 4, pp. 377-390. DOI: https://doi.org/10.1007/s10624-023-09709-5

NASH, J. (1993 [1979]). We Eat the Mines and the Mines Eat Us: Dependency and Exploitation in Bolivian Tin Mines. Nova York: Columbia University Press.

PONS RAGA, F. (2020). Cartells, runes i fites. Coneixements oblidats i marques invisibilitzades al peu de la Bonaigua. Tremp: Garsineu.

PONS RAGA, F. (2021). «Els avellaners com a runa? Vers una historicitat etnogràfica del paisatge». Ripacurtia, vol. II, núm. 3, pp. 71-83.

PONS RAGA, F. (2022). Greening the Commons: Alpine Skiing, Brown Bears, and Extensive Husbandry in the Pyrenees. Department of Anthropology, Faculty of Arts, McGill University (Montreal, Canadà). Tesi doctoral inèdita.

SAHLINS, M. (1972). Stone Age Economics. Chicago: Aldine.

STOLER, A. L. (2008). «Imperial debris: Reflections on ruins and ruination». Cultural Anthropology, vol. 23, núm. 2, pp. 191-219. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1548-1360.2008.00007.x

STOLER, A. L. (2013). «Introduction: The rot remains». A: STOLER, A. L. (ed.). Imperial Debris: On Ruins and Ruination, pp. 1-35. Durham: Duke University Press. DOI: https://doi.org/10.1215/9780822395850-001

TSING, A. L. (2015). The Mushroom at the End of the World. Princeton: Princeton University Press.

TURNBULL, C. (2015 [1961]). The Forest People. Nova York: Random House.

VAN DER PLOEG, J.D. (2013). Peasants and the Art of Farming: A Chayanovian Manifesto. Halifax: Fernwood. DOI: https://doi.org/10.3362/9781780448763

VERNET, R. (2023). Lo mig del món. Barcelona: Club editor.