Brasil: el projecte de la distòpia real. Desconjuntures, pandèmies i política sota Bolsonaro

Article Sidebar

PDF (English) ePUB (English)

Main Article Content

Frederic Vandenberghe
Federal University of Rio de Janeiro (IFCS-UFRJ)
https://orcid.org/0000-0003-0614-8420
GRAF (Gabinete de reflexão antifa)
Rio de Janeiro
Suman Gupta
The Open University (Regne Unit)
https://orcid.org/0000-0003-4722-6077

El Brasil sota el president Bolsonaro és un cas extrem de múltiples fallades sistèmiques que porten el país al caire del col·lapse. Té un potencial heurístic formidable com una prefiguració d’allò que podria ser el «món postpandèmia». Està «bé de pensar-hi». Experimentalment, l’article sotmet esdeveniments recents a una anàlisi de desconjuntura que reuneix diversos fragments i perspectives en un muntatge literari.

Paraules clau
anàlisis de desconjuntura, pandèmia, Bolsonaro, Brasil

Article Details

Com citar
Vandenberghe, Frederic et al. “Brasil: el projecte de la distòpia real. Desconjuntures, pandèmies i política sota Bolsonaro”. Digithum, no. 27, pp. 1-11, doi:10.7238/d.v0i27.375160.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) GRAF, Suman Gupta, 2021


Drets d'autor

Els continguts publicats a Digithum estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0, l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Digithum), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, UdeA), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografies de l'autor/a

Frederic Vandenberghe, Federal University of Rio de Janeiro (IFCS-UFRJ)

I am professor of sociology at the Institute of Philosophy and Social Sciences at the Federal University of Rio de Janeiro (IFCS-UFRJ) in Brazil. From 2005 till 2018, I taught at the Institute of Social and Political Studies (IESP, formerly known as IUPERJ), also in Rio. Hailing originally from Flanders in Belgium, I have worked at many universities in Europe (University of Manchester, University of Humanist Studies in Utrecht, Brunel University in London, European University Institute in Florence, Ecole des Hautes en Sciences Sociales in Paris), the United States (UCLA and Yale University) and Brazil (Federal University of Brasília, Federal University of Pernambuco in Recife, State University of Rio de Janeiro).
I defended my PhD at the Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales in Paris in 1995 on theories of reification in German sociology, from Hegel to Habermas. Published in two volumes in French in the MAUSS series (a reference to Marcel Mauss that is also an acronym of the anti-disciplinary Mouvement Anti-Utilitariste dans les Sciences Sociales/Movement of Anti-Utilitarianism in the Social Sciences), this reconstruction of critical theory is now available in an abbreviated version in the Critical Realism Series and also in expanded version in Portuguese. Working at the intersection of philosophy and sociology, my main research interests are related to German social philosophy, Anglo-Saxon social theory and French sociological theory.

GRAF (Gabinete de reflexão antifa), Rio de Janeiro

El GRAF (Gabinete de reflexão antifa) és un col·lectiu anònim d'amics de Rio de Janeiro. Format durant la pandèmia al voltant de Frédéric Vandenberghe, professor de sociologia a la Universitat Federal de Rio de Janeiro, el col·lectiu es reuneix setmanalment a Zoom per analitzar la situació política i l'acumulació de crisis infligides pel Coronavirus i el virus Bolsonaro. Aquest és el seu segon text. «Análise da disjuntura ao longo da pandemia: Um experimento de escrita sem partiture» va ser publicat anteriorment en portuguès a la revista Dilemas. Reflexões na pandemia, 2020, no. 66, pp. 1-17. [En línia]. https://www.reflexpandemia.org/texto-66

Suman Gupta, The Open University (Regne Unit)

Catedràtic de Literatura i Història Cultural a la Open University. Ha coordinat diversos projectes de col·laboració internacional amb col·legues a la Xina, Índia, Iran, Nigèria, Marroc, Sud-àfrica, Bulgària, Romania, Brasil i EUA. És autor de Political Catchphrases and Contemporary History: A Critique of New Normals (Forthcoming - Oxford University Press, 2022) i coautor amb Richard Allen, Maitrayee Basu, Fabio Akcelrud Durão, Ayan-Yue Gupta, Milena Katsarska, Sebastian Schuller, John Seed i Peter H. Tu de Social Analysis and the COVID-19 Crisis: A Collective Journal (Routledge 2020).

Referències

AGAMBEN, G. (1998). Homo Sacer. Sovereign Power and Bare Life. Stanford: Stanford University Press.

ALEXANDER, J. (2017). The Drama of Social Life. Cambridge: Polity.

AZMANOVA, A. (2020a). “Viral Insurgencies: Can Capitalism Survive COVID?”. Theory & Event. 23(5), pp. 87-109. https://muse.jhu.edu/article/775405

AZMANOVA, A. (2020b). Capitalism on Edge: How fighting precarity can achieve radical change without crisis or utopia. New York: Columbia University Press. https://doi.org/10.7312/azma19536

AZMANOVA, A. (2021). “Battlegrounds of Justice: The Pandemic and What Really Grieves the 99%”. In: DELANTY, G. (ed.). Pandemics, Politics, and Society. Critical Perspectives on the Covid-19 Crisis. Berlin: de Gruyter, pp. 243-256. https://doi.org/10.1515/9783110713350-016

BENJAMIN, W. (1999). The Arcades Project. Cambridge: Harvard University Press.

BOLTANSKI, L.; THÉVENOT, L. (2006). On justification: Economies of worth. Princeton: Princeton University Press.

CHATTERJEE, P. (2011). Lineages of Political Society. New York: Columbia University Press.

CLAEYS, G. (2016). Dystopia. A Natural History. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780198785682.001.0001

DOBRY, M. (2009). “Critical Processes and Political Fluidity: A Theoretical Appraisal”. International Political Anthropology. 2(1), pp. 74-90.

FOUCAULT, M. (1979). Discipline and Punish. The Birth of the Prison. London: Allen Lane.

FUCHS, S. (2001). Against Essentialism. A Theory of Culture and Society. Cambridge: Harvard University Press. https://doi.org/10.4159/9780674037410

GRAF. (2020). “Análise da disjuntura ao longo da pandemia: Um experimento de escrita sem partitura”. Dilemas. Reflexões sobre a pandemia. 17 de setembro, pp. 1-17. https://www.reflexpandemia.org/texto-66

GUPTA, S.; ALLEN, R.; BASU, M.; DURÃO, F.A.; GUPTA, A.Y.; KATSARSKA, M.; SCHULLER, S.; SEED, J.; TU, P.H. (2020). Social Analysis and the COVID-19 Crisis: A Collective Journal. New Delhi: Routledge India. https://doi.org/10.4324/9781003120155

KLEMPERER, V. (2013). Language of the Third Reich. LTI: Lingua Tertii Imperii. London: Bloomsbury.

LUHMANN, N. (1990). Die Wissenschaft der Gesellschaft. Frankfurt am Main: Suhrkamp. 

MBEMBE, A. (2019). Necropolitics. Duke University Press. https://doi.org/10.1215/9781478007227

MOREIRA SALES, J. (2020). “A morte e a morte”. Revista Piauí. 166, julho. https://piaui.folha.uol.com.br/materia/a-morte-no-governo-bolsonaro/

NEGRI, A.; HARDT, M. (2000). Empire. Cambridge: Harvard University Press.

PERROW, C. (1984). Normal Accidents. Living with High Risk Technologies. Princeton: Princeton University Press.

SOUSA SANTOS, B. de (2020). A cruel pedagogia do vírus. São Paulo: Boitempo.

SANTOS, W.G. (1962). Quem dará o golpe no Brasil. Rio de Janeiro: Civilização Brasileira.

VANDENBERGHE, F. (2019). “Sociologie de la conjoncture, de la structure et de la démocrature au Brésil”. Problèmes d’Amérique latine. 115, pp. 129-144.

WRIGHT, E.O. (2010). Envisioning Real Utopias. London: Verso.