La crisi econòmica i els imaginaris de futur: ¿quin efecte ha tingut la crisi econòmica en la nostra manera d’imaginar el futur?
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest estudi examina com construïm els nostres imaginaris de futur i quina influència ha tingut la crisi econòmica de 2008-2009 en aquest sentit. Els imaginaris de futur es conceben com un espai de plans i desitjos per al futur, que no depenen solament de la història de vida d’una persona, sinó també del context historicosocial (Cantó-Milà i Seebach, 2015). La crisi econòmica, que ha afectat tots els països europeus, s’ha descrit com un fet social de gran abast, de manera que pot tenir una repercussió important en la nostra manera d’imaginar el futur. Per a aquest estudi, s’han fet entrevistes biogràfiques a diferents persones a Alemanya i Espanya, dos països que han viscut la crisi de manera diferent. Les entrevistes s’han analitzat utilitzant un mètode inspirat en la teoria fonamentada, partint dels conceptes d’imatges del futur, figures i imaginaris de futur desenvolupats per Cantó-Milà i Seebach (2015). La crisi econòmica ha influït de manera diferent en els imaginaris de futur dels entrevistats espanyols i alemanys. Mentre que la perspectiva de futur dels entrevistats alemanys s’ha mantingut inalterada al llarg de la crisi, les respostes dels entrevistats espanyols indiquen tres canvis de mentalitat: el mercat de treball es considera menys estable que abans de la crisi; els joves han d’estar més preparats, és a dir, necessiten un nivell superior de formació; els joves espanyols volen viure i treballar a l’estranger. S’analitzen les raons i la dinàmica d’aquest canvi de mentalitat.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Digithum estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0, l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Digithum), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, UdeA), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Helen Sophia Schönborn, Universitat d'Àmsterdam
Es va graduar en Psicologia a la Universitat Americana de París. Abans de començar el màster, va fer un període de pràctiques a la Universitat San Raffaele de Milà en un projecte de recerca sobre el potencial de la teoria de la ment. Com a part del màster de Ciències de Psicologia Social a la Universitat d’Amsterdam, va obtenir una beca Erasmus per a acabar la tesi del màster a la Universitat Autònoma de Barcelona. La tesi investiga la influència de la crisi econòmica en la imaginació del futur.
Bertjan Doosje, Universitat d'Àmsterdam
Catedràtic de la Universitat d’Amsterdam. És titular de la càtedra Frank Buijs sobre estudis de radicalització, finançada pel Ministeri d’Afers Socials i Ocupació, l’Institut Verwey-Jonker (Utrecht) i MOVISIE (Utrecht).