Zygmunt Bauman i el retorn dels déus

Main Article Content

Christian Alejandro Retamal Hernández

En aquest text s’aborden els desenvolupaments que Zygmunt Bauman va formular sobre el genocidi modern, vinculant-los amb les seves últimes publicacions sobre la modernitat líquida. Per a això (1) s’explora la vigència de les hipòtesis centrals de Modernitat i holocaust, situant-les en el nostre context. Bauman considera que l’holocaust és l’arquetip dels genocidis moderns, que té com una de les seves condicions necessàries la producció de la distància moral. S’analitza el significat de la proximitat i el «rostre de l’altre» com a font de relacions morals presocietals. (2) Seguint les qüestions anteriors, s’han estudiat els problemes que impliquen el «rostre de l’altre» en el context de la modernitat líquida, especialment els referits als desafiaments dels fonamentalismes. (3) Després s’aborda el fenomen de la «religionització de la política» en oposició al laïcisme de la modernitat líquida i el seu impacte en la nostra comprensió de la llibertat i la seguretat. (4) Finalment, lligant les reflexions de Bauman amb les de Horkheimer i Adorno, s’analitza com el centre de la «religionització de la política» està constituït per la «por sagrada» a la mort i la negació de la contingència.

Paraules clau
globalització, fonamentalisme, modernitat líquida, Levinas, llibertat

Article Details

Com citar
Retamal Hernández, Christian Alejandro. «Zygmunt Bauman i el retorn dels déus». Digithum, 2018, núm. 21, p. 54-66, doi:10.7238/d.v0i21.3102.
Biografia de l'autor/a

Christian Alejandro Retamal Hernández, Professor investigador de la Universitat de Santiago de Xile Investigador responsable de FONDECYT Regular (Fons Nacional de Desenvolupament Científic i Tecnològic)

Christian Retamal Hernández és doctor en Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid, màster en Filosofia Política i Axiologia per la Universitat de Xile, i professor de Filosofia per la Universitat Metropolitana de Ciències de l’Educació. Actualment dirigeix un projecte DICYT amb vigència en el període 2016-2018 sobre els problemes de la igualtat en el context de la globalització, finançat per la Universitat de Santiago de Xile (USACH).

També ha estat investigador responsable de quatre projectes sobre teoria crítica i globalització finançats per FONDECYT; un d’àmbit postdoctoral, dos de regulars i un de cooperació internacional. Va formar part del Comitè d’Avaluació de Beques Xile de la Comissió Nacional de Recerca Científica i Tecnològica (CONICYT), tant per a estudis de postgrau a Xile com a l’estranger. També ha estat avaluador de projectes FONDECYT (regular, d’iniciació i de postdoctorat). Ha desenvolupat un perfil preferentment investigador en les àrees de teoria crítica i globalització, i les seves aplicacions a diferents camps, com ara les transformacions sociopolítiques i de la subjectivitat.

Les seves recerques busquen bastir un pont entre la filosofia política i social i la teoria sociològica, com també potenciar agendes de recerca multidisciplinàries.

Des d’una perspectiva administrativa, ha treballat en processos de fluxos d’aprenentatge en estudis de pregrau i postgrau, particularment en la gestió curricular de malles en el camp de la filosofia. Ha fet docència de pregrau i postgrau en àmbits interdisciplinaris lligats a fonaments de la teoria social contemporània i la filosofia política. Actualment treballa a la Universitat de Santiago de Xile, on és professor d’Ètica, Història de la filosofia moderna i Teoria política, entre altres assignatures.