El Leviatan emocional: com tracten els “buròcrates de carrer” les víctimes del tràfic de persones

Entenent el terme “víctima del tràfic de persones” com una classificació, en el sentit proposat per Ian Hacking (1999), estudiem les pràctiques institucionals corrents orientades a la classificació dels treballadors sexuals migrants com a “víctimes del tràfic de persones” tant en comissaries de policia i centres d’atenció a les víctimes com en processos judicials a Alemanya. En la tradició de l'etnografia de l'estat (Lipsky 1980, Dubois 2010) considerem que les pràctiques dels anomenats “buròcrates de carrer” no es limiten a executar polítiques i lleis d’àmbit nacional, sinó que més aviat són les primeres a generar una veritable acció governamental. Així doncs, cal comprendre i analitzar les pràctiques institucionals dins d'un context burocràtic amb cossos emergents i desplegats, de coneixement i discurs híbrids, que són efecte i alhora productores de subjectivacions amb un profund arrelament emocional. Les emocions i creences dels buròcrates donen forma als processos d'identificació i al tracte de les víctimes del tràfic de persones. Així, en lloc de constituir una autoritat racional weberiana, que resol els problemes basant-se exclusivament en directrius organitzatives i jurídiques, el buròcrata del nostre estudi sembla actuar d’acord amb formes de coneixement que sempre estan adscrites a un entorn social específic. Aquest fet canvia, a perer nostre, la imatge de la governança. Per tant, prendrem en consideració pràctiques de governança basades en lògiques de l'emoció i en racionalitats afectives en el marc dels discursos estatals emergents i de la "política de la compassió" (Aradau 2004), pràctiques que, a més, ofereixen una nova perspectiva sobre com cal estudiar el paper de les emocions, els valors i els afectes en les pràctiques jurídiques i burocràtiques de classificació.