El web 2.0 com a distòpia en la recent internet

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Antonio Cambra
El terme web 2.0 ha passat a formar part recentment del llenguatge associat a internet. De semàntica imprecisa, vol capturar un moment en l'esdevenir de la xarxa en què l'usuari se n'erigeix en element dinamitzador central en virtut d'un augment de la seua capacitat d'expressió, interacció i participació, afavorit per certes tecnologies de recent aparició. No obstant això, certes veus i autors es mostren crítics amb la deriva actual, a la qual acusen de portar aparellada tota una sèrie d'efectes que, lluny de considerar-se desitjables, qüestionarien la idoneïtat evolutiva de la mateixa internet. Expressions com aplanament cultural, culte a l'amateur o intel·ligència col·lectiva (entesa aquesta pejorativament) s'amalgamen per a envoltar el terme web 2.0 d'una aurèola de ressonàncies distòpiques.

En aquest article es vol relativitzar part dels arguments esgrimits que constituirien aquesta visió distòpica del web 2.0, en situar la reflexió sobre internet en un horitzó de discussió alternatiu que ens permeta comprendre el fenomen sense sucumbir al pessimisme que hi pareix subjaure, d'acord amb la visió de tals autors. Lluny de pressuposar-hi un telos al qual hauria d'obeir-ne el desenvolupament, es defén una comprensió d'internet com a camp pragmàtic d'experimentació, que es legitima en tant que "camí" i no com a "destí" de cap esdevenir implícit o esperable.

Article Details

Com citar
Cambra, Antonio. “El web 2.0 com a distòpia en la recent internet”. Digithum, no. 10, https://raco.cat/index.php/Digithum/article/view/96407.
Drets

Drets d'autor

Els continguts publicats a Digithum estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0, l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Digithum), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, UdeA), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.