Paisatges d'auge i ruïna: la política de la mirada a la 'capital de l'estany' de la Xina, Gejiu, 1912-1949

Article Sidebar

PDF (English) ePUB (English)

Main Article Content

Qieyi Liu
Universitat de Toronto

Aquest article argumenta que els paisatges de ruïna i malbaratament de mà d’obra no són un final desafortunat en la història de ciutats riques en minerals sota la «maledicció dels recursos», sinó una realitat sempre contínua des de l’inici de la seva participació en el mercat mundial capitalista i la recerca de la modernitat industrial. Centrant-me en narracions sobre Gejiu, la «capital d’estany» en el sud-oest de la Xina durant la primera meitat del segle XX, elaboro una anàlisi històrica i examino com els experts geològics i sociològics van introduir una nova política de veure i explotar la terra i la feina. Amb el panorama de l’auge industrial, tant els intel·lectuals xinesos com els tecnoburòcrates van considerar els descobriments geològics i l’extracció de recursos com un signe del grau de civilització i dels assoliments quant a la modernització d’una nació. La seva fascinació per aquesta petita ciutat perifèrica també exemplificava una afirmació nacionalista a les fronteres del sud-oest del nou estat republicà en una era de divisions territorials imperialistes. No obstant això, havien d’explicar constantment les vistes aterridores de la ruïna mediambiental i la polarització social, sovint a través de promeses de mecanització o benestar laboral. Oferint una lectura de prop dels viatges, enquestes socials i informes científics, desafio la narrativa convencional des de la prosperitat fins al declivi i revelo paisatges de ruïna en el cor de la modernització i del discurs nacionalista de conquistar i utilitzar recursos naturals.

Paraules clau
mineria d’estany, paisatges de ruïna, mà d’obra malgastada, política del punt de vista, la Xina republicana, modernitat industrial

Article Details

Com citar
Liu, Qieyi. “Paisatges d’auge i ruïna: la política de la mirada a la ’capital de l’estany’ de la Xina, Gejiu, 1912-1949”. Digithum, no. 31, pp. 1-11, doi:10.7238/d.v0i31.414338.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Qieyi Liu, 2023


Drets d'autor

Els continguts publicats a Digithum estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0, l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Digithum), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, UdeA), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Qieyi Liu, Universitat de Toronto

Candidata a doctorat i instructora de cursos en el Departament d’Estudis de l’Est Asiàtic de la Universitat de Toronto. La seva recerca i ensenyament se centra en la història moderna xinesa, la història de la ciència i la tecnologia, i les humanitats ambientals. El seu recent article revisat per experts, «Dai in the “Land of Tropical Miasma”: Encounters of Early Chinese Anthropology in Yunnan» (eTropic, 2022), examina representacions contraposades dels països tropicals fronterers amb la Xina a principis del segle XX i considera les seves diferents implicacions ecològiques. Actualment, està acabant la tesi doctoral, provisionalment titulada Enlivening Tingues Thousand Things: Cultures of Natural Sciences in Modern China, 1900-1960. Qieyi Liu va obtenir un Màster en Arts en Llengües i Cultures de l’Est Asiàtic de la Universitat de Colúmbia i una Llicenciatura en Dret en Sociologia de la Universitat de Tsinghua.

Referències

“Appalling Conditions in Tin Mines” (16 June 1937). The North-China Herald and Supreme Court & Consular Gazette (Shanghai).

“Banli gejiu kuangqu laogong fuli [Administering labor benefits in Gejiu mining areas] 辦理箇舊礦區勞工福利 (1942-1943)”. Academia Historica 國史館 (Taipei). Digital Archives No. 003-010102-1251.

BROWN, J. C. (1920). The Mines and Mineral Resources of Yunnan, with Short Accounts of its Agricultural Products and Trade. Memoirs of the Geological Survey of India. Vol. XLVII, Part I. Calcutta: Geological Survey of India.

BRÖTEL, D. (1996). Frankreich im Fernen Osten: Imperialistische Expansion in Siam und Malaya, Laos, und China, 1880–1904. Stuttgart: Steiner.

CHAMBRE de commerce de Lyon (1898). La Mission Lyonnaise d’exploration commerciale en Chine, 1895-1897. Lyon: A. Rey et cie.

CHEN, D. 陳達 (1942). “Xu [Preface] 序.” In: Li, W. (ed.), pp. 657.

COHN, B. (1996). Colonialism and its Forms of Knowledge: The British in India. Princeton: Princeton University Press. DOI: https://doi.org/10.1515/9781400844326

DEPRAT, J.; MANSUY, H. (1912). Étude géologique du Yun-nan oriental. Mémoires du Service Géologique de l’Indochine. Hanoi, Haiphong: Imprimerie d’Extrême-Orient.

DING, N. 丁念雲 (1938). “Gejiu xikuang canguan ji 箇舊錫礦參觀記”. Dafeng 大風, no. 19, pp. 601-604.

DING, W. 丁文江 (1932a). “Manyou sanji (9) 漫遊散記 (九)”. Duli pinglun 獨立評論, vol. 20, pp. 17-20.

DING, W. 丁文江 (1932b). “Manyou sanji (10) 漫遊散記 (十)”. Duli pinglun 獨立評論, vol. 21, pp. 16-20.

DING, W. 丁文江 (1932c). “Manyou sanji (11) 漫遊散記 (十一)”. Duli pinglun< 獨立評論, vol. 23, pp. 18-20.

DING, W. 丁文江 (1932d). “Manyou sanji (12) 漫遊散記 (十二)”. Duli pinglun 獨立評論, vol. 24, pp. 16-20.

DING, W. 丁文江 (1937). “Yunnan gejiu fujin dizhi kuangwu baogao: diwuzhang-gejiu zhi qiantu [Geological Mining Report in the vicinity of Yunnan Province: Chapter 5 - The Future of Gejiu] 雲南箇舊附近地質鑛務報告: 第五章-箇舊之前途”. Dizhi zhuanbao 地質專報, vol. 2, pp. 32-42.

EYFERTH, J. (ed.) (2006). How China Works: Perspectives on the Twentieth-Century Industrial Workplace. New York: Routledge. DOI: https://doi.org/10.4324/9780203968833

FAN, C. 范承剛 (18 April 2013). “Fawai zhidi: ‘ziyuan kujie mozhou’ xia de gejiu gongren cun [A place outside the law: Gejiu workers’ village under the spell of ‘resource depletion’] 法外之地: ‘資源枯竭魔咒’下的箇舊工人村”. Nanfang zhoumo [Southern Weekly] 南方周末 (Guangzhou).

FURTH, C. (1970). Ting Wen-chiang: Science and China’s New Culture. Cambridge: Harvard University Press. DOI: https://doi.org/10.4159/harvard.9780674332980

GARNIER, F. (1873). Voyage d’exploration en Indo-Chine effectué pendant les années 1866, 1867 et 1869. Vol. II. Paris: Hachette.

GOLAS, P. J. (1999). Science and Civilisation in China (vol. 5, Chemistry and Chemical Technology Pt. XIII Mining). Cambridge: Cambridge University Press.

HUNG, C. T. (1985). Going to the People: Chinese Intellectuals and Folk Literature, 1918-1937. Cambridge: Harvard University Press. DOI: https://doi.org/10.1163/9781684172580

JIANMEI 劍梅 (1938). “Shading (dianyue chezhong) [Miners in the Yunnan-Vietnamese train] 砂丁(滇越車中)”. Shidailun 時代輪, pp. 5-6.

“Jingjibu buzhang Weng Wenhao dian junshi weiyuanhui weiyuanzhang Jiang Zhongzheng wei chengsongchouwei yunnan gejiu xikuang shiye zhi banfa [Minister of Economic Affairs Weng Wen-hao telephoned Chairman of the Military Affairs Commission Chiang Kai-shek to submit a plan for the maintenance of the tin mining business in Yunnan Province] 經濟部部長翁文灝電軍事委員會委員長蔣中正為呈送籌維雲南省箇舊錫礦事業之辦法 (1944)”. Academia Historica 國史館 (Taipei). Digital Archives no. 001-113100-00004-004.

JONERY, J. (1907). “Notes sur Ko-Kieou et la région des Mines, Province Chinoise du Yunnan: Voyage effectué du 4 au 14 avril 1906”. Bulletin de la Société de géographie de Lyon, no.138, pp. 187-195.

“Le chemin de fer du Yunnan” (30 June 1908). La Dépêche coloniale illustrée (Paris).

LEE, R. (1989). France and the Exploitation of China 1885-1901: A Study in Economic Imperialism. Hong Kong: Oxford University Press.

LEGGE, J. (1871). The Chinese Classic (vol. IV, pt. I). Hong Kong: Selbstverl.

LI, K. 李焜 (1967). Yunnan sheng mengzi xianzhi [Gazeteer of Mengzi County, Yunnan Province] 雲南省蒙自縣誌. Taibei: Chengwen.

LI, Q. 李喬 (1935). “Gejiu 箇舊”. Shenbao yuekan 申報月刊, vol. 4, no. 6, pp. 90-92.

LI, Q. 李喬 (1937). “Yunnan xikuang yipie 雲南錫礦一瞥 [A Glimpse of Tin Mines in Yunnan]”. Zhongxuesheng 中學生, vol. 75, pp. 125-139.

LI, W. 李文海 (ed.) (2009). Minguo shiqi shehui diaocha congbian (erbian): jindai gongye juan (xia) [Republican China Social Survey Series (Part II): Modern Industry (volume II)] 民國時期社會調查叢編 (二編): 近代工業卷 (下). Fuzhou: Fujian jiaoyu chubanshe.

MENG, H. M. (Meng Xianmin 孟憲民) et al. (1937). “Geology of Kochiu Tin-Field, Yunnan: A Preliminary Sketch”. Bulletin of the Geological Society of China, vol. 16, no. 1, pp. 421-437. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1755-6724.1937.mp16001019.x

MENG, X. 孟憲民 (1936). “Gejiu dizhi shulüe 箇舊地質述略”. Dizhi pinglun 地質評論, vol. 1, no. 3, pp. 339-345.

SHEN, G. Y. (2014). Unearthing the Nation: Modern Geology and Nationalism in Republic China. Chicago: University of Chicago Press. DOI: https://doi.org/10.7208/chicago/9780226090542.001.0001

SHI, G. 史国衡 (1944). “Lun gejiu xiye [On tin industry in Gejiu] 論箇舊錫業”. Jingji jianshe jikan 經濟建設季刊, vol. 2, no. 3, pp. 119-122.

SHI, H. 时懷铭 (1944). “Gejiu yinxiang [Impressions of Gejiu] 箇舊印象”. Lüxing zazhi 旅行杂志, vol. 18, no. 1, pp. 51-58.

“Sidanba boshi qingban diansheng weisheng shiye [Dr. Štampar proposed to run the health affairs in Yunnan Province] 司丹巴博士請辦滇省衛生事業 (10 December 1935). Shenbao 申报 (Shanghai).

SONG, Y. 宋應星. Tiangong kaiwu 天工開物 (1637). Digital version by Bibliothèque nationale de France [online]. Available at: http://archivesetmanuscrits.bnf.fr/ark:/12148/cc276800

SU, R. 蘇汝江 (1942), “Yunnan gejiu xiye diaocha [Survey of tin industry in Gejiu, Yunnan] 雲南箇舊錫業調查.” In: Li, W. (ed.), pp. 776-778.

SUN, S. 孫世荃 et al. (1981). “Yunnan gejiu xikuang kuanggong feiai bingyinxue fenxi [Etiological analysis of lung cancer in old tin miners in Yunnan] 雲南箇舊錫礦礦工肺癌病因學分析”. Fushe fanghu 輻射防護, vol. 2, pp. 1-8.

SUOZI 索子 (Penname of Lu Xun 魯迅) (1903). “Zhongguo dizhi lüelun [Sketches of Geology in China] 中國地質略論”. Zhejiang chao 浙江潮, vol. 8, pp. 59-76.

XU, J. 徐繼濂 (1947, May 19). “Diannan shiri [Ten days in southern Yunan] 滇南十日”. Shenbao 申報. Shanghai.

WU, S. X. (2015). Empires of Coal: Fueling China’s Entry to the Modern World Order. Stanford: Stanford University Press. DOI: https://doi.org/10.11126/stanford/9780804792844.001.0001

XINBO 新波 (1940). “Gejiu de niuma: dianzhong xiaoji zhiyi [Cattles and horses in Gejiu: A Record in Yunnan] 箇舊的牛馬: 滇中小記之一”. Yong’an yuekan 永安月刊, no. 16, p. 26.

YAN, Y. 閻永輝 (1917). “Yunnan Gejiu xichang jielüe [Brief introduction to the tin company in Gejiu, Yunnan] 雲南箇舊錫廠節略.” In: ZHONGGUO DI’ER LISHI DANG’ANGUAN, p. 717.

YATES, M. (2011). “The human-as-waste, the labor theory of value and disposability in contemporary capitalism”. Antipode, vol., 43, no. 5, pp. 1679-1695. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1467-8330.2011.00900.x

YIN, Z. 尹贊勳 (1937). “Yunnan gejiu fujin dizhi kuangwu baogao: xuyan [Geological mining report in the vicinity of Gejiu, Yunnan: Preface] 雲南箇舊附近地質鑛務報告: 序言”. Dizhi zhuanbao (yizhong) 地質專報 (乙種), vol. 2, pp. 1-2.

YUNXI GONGSI WEISHENGCHU [Health Department of Yunnan Tin Company] 雲錫公司衛生處 (1976). “Gejiu xikuang gongren chenfei de linchuang ji xiongbu X-xian biaoxian [Clinical and chest X-ray findings of pneumoconiosis in Gejiu tin miners] 箇舊錫礦工人塵肺的臨牀及胸部X線表現”. Yejin laodong weisheng 冶金勞動衛生, vol. 2, pp. 37-41.

ZHANG, S. 張世富(1947). “Youfang xidu gejiu [Visiting the tin capital Gejiu] 遊訪錫都箇舊”. Lüxing zazhi 旅行雜誌, vol. 21, no. 8, pp. 11-17.

ZHANG, X. 張希禹 (1931). “Yunnan gejiu malage xichang gaikuang [Overview of Malag tin plant in Gejiu, Yunnan] 雲南箇舊馬拉格錫廠概況”. Kexue zazhi 科學雜誌, vol. 15, no. 11, pp. 1906-1915.

ZHONG, D. 鍾道樹 (1939). “Gejiu zhi xikuang [Tin in Gejiu] 箇舊之錫礦”. Xuesheng zazhi 學生雜誌, vol. 19, no. 6, pp. 49-61.

ZHONGGUO DI’ER LISHI DANG’ANGUAN [Second Historical Archives of China] 中國第二歷史檔案館 (ed.) (1991). Zhonghua minguoshi dang’an ziliao huibian [Compendium of archival materials on the history of the Republic of China] 中華民國史檔案資料彙編, vol. 3 Beiyang zhengfu shiqi gongkuang ye [Industrial and mining industry during the Beiyang government] 北洋政府時期工礦業. Nanjing: Jiangsu guji chubanshe.

ZHOU, X. 周諼 (1939). “Gejiu de xi [Tin in Gejiu] 箇舊的錫”. Yuzhou feng: yikan 宇宙風:乙刊, vol. 4, pp.161-162.