Donar les gràcies a Georg Simmel. Emocions, gratitud i la preocupació relacional de la sociologia en la societat globalitzada
Article Sidebar
Main Article Content
Aquest article advoca per una preocupació sociològica i relacional de la «gratitud» en el pensament de Simmel com una característica clau de la interacció humana, així com una «disposició emocional» clau (Stimmung) per respondre als desafiaments de la societat moderna. Georg Simmel és, sens dubte, un dels teòrics més importants i un pilar en les ciències socials, i la seva contribució teòrica també és la base de la sociologia relacional stricto sensu. Ens va ensenyar que les interaccions que recolzen els processos socials s’han d’investigar com a «formes» de relació. Una relació és una manera precisa d’estar connectat amb altres persones, un vincle que sorgeix de l’acció recíproca i que adquireix la seva coherència generant efectes causals en els individus involucrats. Entre les seves principals aportacions dins de la tradició sociològica, els brillants conceptes i arguments de Simmel consideren les emocions com un assumpte sociològic, és a dir, sota un aspecte relacional. Les emocions no només tenen una rellevància sociològica (són un tema important per als sociòlegs), sinó que també caracteritzen la forma precisa d’interacció entre les persones. Les emocions són l’efecte relacional d’estar associat en una societat cada vegada més diferenciada, que aparentment només neutralitza el costat emotiu de les persones, o d’una altra manera, les impulsa o «colonitza» instrumentalment. Simmel va explorar la gratitud com una emoció particular, una forma de relació i d’interacció, i té una posició excèntrica entre les altres emocions que va investigar en els seus nombrosos assajos. La gratitud representa una emoció «transactiva» no simètrica o econòmica (intercanviable) i situa qui dona i qui rep en una forma socioemocional peculiar de reciprocitat. Al considerar les relacions, les emocions i la gratitud per mitjà d’una rigorosa exploració textual, aquest article tracta la visió de Simmel i qüestiona un món globalitzat i una societat digital hibridada. Finalment, la gratitud podria considerar-se un criteri de demarcació per identificar i distingir les formes d’interacció social d’altres tipus de processos o de transaccions no socials.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Davide Ruggieri, 2022
Drets d'autor
Els continguts publicats a Digithum estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0, l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Digithum), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, UdeA), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Referències
AMAT, M. (2018). Le relationnisme philosophique de Georg Simmel. Une idée de la culture. Paris: Honoré Champion.
AXELROD, C.D. (1977). “Toward an Appreciation of Simmel’s Fragmentary Style”. The Sociological Quarterly, vol. 18, no. 2, pp. 185-196. https://doi.org/10.1111/j.1533-8525.1977.tb01406.x
BERICAT, E. (2016) “The sociology of emotions: Four decades of progress”. Current Sociology, vol. 64, no. 3, pp. 491-513 https://doi.org/10.1177/0011392115588355
BOHR, J., HARTUNG, G., KOENIG, H., STEINBACH, T.-F. (eds.) (2021). Simmel Handbuch. Leben – Werk – Wirkung. Berlin: J.Metzler Verlag/Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-476-05760-0
CANTÓ-MILÀ, N. (2005). A Sociological Theory of Value. Georg Simmel’s Sociological Relationism. Bielefeld: Transcript Verlag. https://doi.org/10.1515/9783839403730
CANTÓ-MILÀ, N. (2016). “Emotions from a relational perspective”. Digithum, no. 18, pp. 2-4. https://doi.org/10.7238/d.v0i18.2945
CANTÓ-MILÀ, N. (2018). “Georg Simmel’s Concept of Forms of Association as an Analytical Tool for Relational Sociology”. In: DEPÉLTEAU, F. (ed.). The Palgrave Handbook of Relational Sociology. Cham: Palgrave, pp. 217-230. https://doi.org/10.1007/978-3-319-66005-9_11
CERULO, M. (2017). “The emotional ambivalence of modernity. Gratitude and friendship in the social theory of Georg Simmel / L’ambivalenza emozionale della modernità. Gratitudine e amicizia nella teoria sociale di Georg Simmel”. Cambio. Rivista sulle trasformazioni sociali, vol.7, no. 14, pp. 189-204 [online]. Available at: https://go.gale.com/ps/i.do?p=AONE&u=googlescholar&id=GALE|A539388173&v=2.1&it=r&sid=googleScholar&asid=4c416a78
CERULO, M.; SCRIBANO, A. (eds.) (2021). The Emotions in the Classics of Sociology. A Study in Social Theory. London/New York: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003088363
CERULO, M.; RAFELE, A. (2021). “Georg Simmel”. In: CERULO, M. AND SCRIBANO, A. (eds.). The Emotions in the Classics of Sociology. A Study in Social Theory. London, New York: Routledge, pp. 81-95. https://doi.org/10.4324/9781003088363
CROSSLEY, N. (2021). “A Dependent Structure of Interdependence: Structure and Agency in Relational Perspective”. Sociology, vol. 56, no. 1, p. 1-17. https://doi.org/10.1177/00380385211020231
DONATI, P. (2011). Relational Sociology. A new Paradigm for the Social Sciences. London: Routledge.
DONATI, P. (2021). Transcending Modernity with Relational Thinking. London: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003146698
FITZI, G. (2018). The Challenge of Modernity. Simmel’s Sociological Theory. London: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315270937
FITZI, G.; MELE, V.; MAGATTI, M. (2018). “Life and Forms. The sociological Meaning of a Metaphor”. Simmel Studies, vol. 22, no. 1, pp. 135-169. https://doi.org/10.7202/1051009ar
FLORIDI, L. (ed.) (2015). The Onlife Manifesto. Being Human in a Hyperconnected Era. Cham, Heidelberg, New York, Dordrecht, London: Springer.
FRISBY, D. (1985). Fragments of Modernity. Theories of Modernity in the Work of Simmel, Kracauer and Benjamin. Cambridge: Polity Press.
GERHARDS, J. (1986). “Georg Simmel’s contribution to a theory of emotions”. Social Science Information, vol. 25, no. 4, pp. 901-924. https://doi.org/10.1177/053901886025004007
GERHARDS, J.; VON SCHEVE, C. (2018). “Simmels Theorie der Emotionen”. In: MÜLLER, H-P., REITZ, T. (eds.). Simmel-Handbuch. Begriffe, Hauptwerke, Aktualität. Berlin: Suhrkamp, pp. 815-827.
HELLE, J.H. (2001). Georg Simmel: Einführung in seine Theorie und Methode / Introduction to His Theory. Munich, Vienna: R. Oldenbourg Verlag. https://doi.org/10.1515/9783486809268
HOCHSCHILD, A. R. (1979). “Emotion Work, Feeling Rules, and Social Structure”. American Journal of Sociology, vol. 85, no. 3, pp. 551-575. https://doi.org/10.1086/227049
ILLOUZ, E. (ed.) (2018). Emotions as Commodities. Capitalism, Consumption and Authenticity. London, New York: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315210742
ILLOUZ, E. (2019). The End of Love. A Sociology of Negative Relations. Oxford: Oxford University Press. 320 pages.
KÖHNKE, K. (1996). Der junge Simmel in Theoriebeziehungen und sozialen Bewegungen. Frankfurt am Main: Suhrkamp.
LATOUR, B. (2005). Reassembling the Social: An Introduction to Actor-Network-Theory. Oxford, New York: Oxford University Press.
MARSHALL, C. (2012). “Spinoza on Destroying Passions with Reason”. Philosophy and Phenomenological Research, vol. 85, no. 1, pp. 139-160. https://doi.org/10.1111/j.1933-1592.2011.00533.x
MEYER, I. (2017). Georg Simmels Ästhetik: Autonomiepostulat und soziologische Referenz. Weilerswist-Metternich: Velbrüch Wissenschaft. https://doi.org/10.5771/9783845287430
NECKEL, S.; PRITZ. S.M. (2019). Emotion aus kultursoziologischer Perspektive. In: MOEBIUS. S., NUNGESSER, F., SCHERKE; K. (eds.). Handbuch Kultursoziologie. Theorien – Methoden – Felden, vol. 2. Wiesbaden: Springer VS, pp. 319-336. https://doi.org/10.1007/978-3-658-07645-0_22
PAPILLOUD, C. (2018). “Georg Simmel and Relational Sociology”. In: DEPÉLTEAU, F. (ed.). The Palgrave Handbook of Relational Sociology. Cham: Palgrave, pp. 201-216. https://doi.org/10.1007/978-3-319-66005-9_10
PETZKE, M. (2018). “Dankbarkeit”. In: Müller, H-P., Reitz, T. (eds.). Simmel-Handbuch. Begriffe, Hauptwerke, Aktualität. Berlin: Suhrkamp, pp. 146-151.
PYYHTINEN, O. (2015). More-than-Human Sociology. A New Sociological Imagination. Cham: Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1057/9781137531841
PYYHTINEN, O. (2018). The Simmelian Legacy. A Science of Relations. Cham: Palgrave.
ROSA, H. (2016). Resonanz. Eine Soziologie der Weltbeziehung. Berlin: Suhrkamp.
ROSA, H. (2020). Unverfügbarkeit. Berlin: Suhrkamp.
RUGGIERI, D. (2017). “Georg Simmel and the Relational Turn”. Simmel Studies, vol. 21, no. 1, pp. 43-71. https://doi.org/10.7202/1041336ar
RUGGIERI, D. (2021). “Relations, Forms, and the Representation of Social Life. Georg Simmel and the Challenge of Relational Sociology as Lebenssoziologie”. In: FITZI, G. (ed.). The Routledge International Handbook of Simmel Studies. London, New York: Routledge, pp. 46-59. https://doi.org/10.4324/9780429297502-3
SABIDO-RAMOS, O. (2019). “The Sociological Analysis of Shame in Georg Simmel. A Proposal to Study the Performative and Relational Character of Emotions”. Digithum, no. 23 [online]. Available at: https://raco.cat/index.php/Digithum/article/view/373025
SIMMEL, G. (1984). “On love”. In: SIMMEL, G. On Women, Sexuality, and love. New Haven, London: Yale University Press, pp. 153-192.
SIMMEL, G. (1992). Soziologie: Untersuchungen über die Formen der Vergesellschaftung, GSG 11. Frankfurt am Main: Suhrkamp.
SIMMEL, G. (1996). Hauptprobleme der Philosophie. Philosophische Kultur, GSG 14. Frankfurt am Main: Suhrkamp. 530 pages.
SIMMEL, G. (1997). “Dankbarkeit. Ein soziologischer Versuch”. Der Morgen. Wochenschrift für deutsche Kultur, 1. Jg., no. 19 vom 18. Oktober 1907, 593-598; now in SIMMEL, G., Aufsätze und Abhandlungen 1901-1908, Band II, GSG 8. Frankfurt am Main: Suhrkamp, pp. 308-316.
SIMMEL, G. (2012a). Kolleghefte und Mitschriften, GSG 21. Berlin: Suhrkamp.
SIMMEL, G. (2012b). “The Fragmentary Character of Life”. Theory, Culture & Society, vol. 29, no. 7-8, pp. 237-248. https://doi.org/10.1177/0263276412457432
SIMMEL, G. (2015). Georg Simmel on Individuality and Social Forms, edited by D. Levine. Chicago: University of Chicago Press.
STETS, J.E.; TURNER, J.H. (2005). Handbook of the Sociology of Emotions. London: Springer. https://doi.org/10.1017/CBO9780511819612
THOUARD, D. (2020). Georg Simmel. Une orientation. Strasbourg: Circé.
TURING, A. (1950). “Computing Machinery and Intelligence”. Mind. A Quarterly Review of Psychology and Philosophy. Vol. LIX, no. 236, pp. 433-460. https://doi.org/10.1093/mind/LIX.236.433
TURKLE, S. (2011). Alone Together. Why We Expect More from Technology and Less from Each Other. New York: Basic Books.
TURKLE, S. (2015). Reclaiming Conversation. The Power of Talk in a Digital Age. New York: Penguin Press.
WATIER P. (2009). “Psychosocial Feelings within Simmel’s Sociology”. In: ROL C.; PAPILLOUD C. (eds.). Soziologie als Möglichkeit. VS Verlag für Sozialwissenschaften. VS Verlag für Sozialwissenschaften, pp. 199-216. https://doi.org/10.1007/978-3-531-91437-4_12