A sociological imagination for a clumsy world: François Dépelteau’s relational sociology
Article Sidebar
Main Article Content
In this paper I introduce the special section on the work of the late Francois Dépelteau (1963-2018), by analyzing an essential tension within the relational sociology which I call the division between “clumsy” and “elegant” relationalism. “Clumsy” relationalism as exemplified most uncompromisingly by Francois is in a way an extreme perspective on social research, prescribing a certain “obsession” with change and unfolding of reality, rather than its stability or firm foundation. As Francois has put it in one of his last published works: “Everything is changing all the time, including ourselves. This is hard to accept since we are looking for some sort of stability often to reassure ourselves.” I ask why should we accept this perspective rather than continue with reassuring ourselves. I also point out that both “elegant” and “clumsy” relationalisms are useful for social research, but that the latter is increasingly pertinent for contemporary world inhabited by “wicked” social problems that have no elegant solutions or even definitions. I also analyse in more detail Francois’s critique of Pierre Bourdieu’s sociology that is the most eminent example of “elegant” relationalism, and the furthering of “clumsy” relational sociology in the contributions to the special section by Nick Crossley and Jean-Sebastien Guy.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Peeter Selg, 2021
Drets d'autor
Els continguts publicats a Digithum estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0, l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Digithum), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, UdeA), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.