Intersecció discursiva?: el consum kawaii i la representació de les joves japoneses en discursos nacionals de prescripció social i en el «tecnorientalisme» internacional

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Artur Lozano-Méndez
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
https://orcid.org/0000-0002-4787-2020

Aquest article analitza i classifica les crítiques que, des dels anys noranta, es dirigeixen cap a productes kawaii («bufó», «preciós») i a les joves japoneses que els consumeixen. Es constata que aquestes crítiques, dins del país i des de l’estranger, obeeixen a motivacions oposades. Les «formacions discursives» (Foucault, 2006) que han destacat per la seva causticitat cap al kawaii són: (a) des del Japó, el discurs social hegemònic que prescriu rols de gènere i conductes adequades; (b) internacionalment, el «tecnorientalisme» (Morley i Robins, 1995), que, després del col·lapse de la bombolla immobiliària al Japó (1990) i l’equiparació del país amb altres economies de capitalisme avançat de poc creixement anual, deixa de presentar el Japó com a rival per la modernitat. El «tecnorientalisme» recent ridiculitza el model de modernitat imperant al Japó, amb atenció a les seves característiques postmodernes d’amnèsia i de consumisme aparentment indiscriminat. Així mateix, s’identifiquen solapaments i divergències en ambdues posicions reprovatòries, en les seves representacions de les pràctiques de les consumidores, conforme a la «funció enunciativa» (Foucault, 2006) que formuli la crítica cap a allò kawaii. L’arxiu discursiu d’ambdues formacions és (re)enunciat regularment i, mentre l’estètica kawaii romangui ubiqua al Japó, es preveu que aquestes crítiques continuïn amb transformacions.

Paraules clau
Kawaii, shōjo o noies joves, societat japonesa, consumisme, «tecnorientalisme»

Article Details

Com citar
Lozano-Méndez, Artur. “Intersecció discursiva?: el consum kawaii i la representació de les joves japoneses en discursos nacionals de prescripció social i en el «tecnorientalisme» internacional”. Digithum, no. 27, pp. 1-12, doi:10.7238/d.v0i27.374156.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Artur Lozano-Méndez, 2021


Drets d'autor

Els continguts publicats a Digithum estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0, l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Digithum), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, UdeA), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Artur Lozano-Méndez, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Artur Lozano-Méndez té un doctorat en Traducció i Estudis Interculturals i és professor amb Serra Húnter al Departament de Traducció i Interpretació, i d’Estudis d’Àsia Oriental a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ensenya política japonesa, filosofia, cultura popular i societat del Japó. La seva recerca se centra en aquestes mateixes àrees com a membre del grup de recerca InterAsia (UAB). Les seves publicacions inclouen: «Tecno-Orientalismo en contextos de Asia oriental: Reiteración, diversificación, adaptación» (capítol de Counterpoints: Edward Said’s Legacy, 2010); editor de El Japón Contemporáneo. Una aproximación desde los Estudios Culturales (2016); «La exploración de Mamoru Oshii de la potencialidad de la consciencia en una red capitalista globalizada» (a EJCJS - Electronic Journal of Contemporary Japanese Studies 15:3, 2015); coeditor de Persistently Postwar. Media and the Politics of Memory in Japan (2019).

Referències

ADORNO, T.W. (2009). «On Popular Music [With the Assistance of George Simpson». En: LEPPERT, R.D.G. (ed.). Essays on Music: Theodor W. Adorno. Berkeley: University of California Press, pp. 437-469.

AOYAGI, H. (2000). «Pop Idols and the Asian Identity». En: CRAIG, T.J. (ed.). Japan Pop! Inside the World of Japanese Popular Culture. Armonk: M.E. Sharpe, pp. 309-326.

ASHCRAFT, B.; UEDA, S. (2010). Japanese Schoolgirl Confidential: How Teenage Girls Made a Nation Cool. Tokio: Kodansha International.

BARTHES, R. (1977). Image Music Text. Londres: Fontana Press.

BAUDRILLARD, J. (2008). Cultura y simulacro. Barcelona: Kairós.

BOURDIEU, P. (2006). La distinción. Criterio y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus.

BUTLER, J. (2007). El género en disputa: el feminismo y la subversión de la identidad. Barcelona: Paidós.

CANTÓ-MILÀ, N. (2005). A Sociological Theory of Value. Georg Simmel’s Sociological Relationism. Bielefeld: transcript Verlag. https://doi.org/10.1515/9783839403730

CERTEAU, M. de (2010). Heterologies: Discourse on the Other. Minneapolis: Univ. of Minnesota Press.

DALTON, E. (2017). «Womenomics, ‘Equality’ and Abe’s Neo-Liberal Strategy to Make Japanese Women Shine». Social Science Japan Journal. 20(1), pp. 95-105. https://doi.org/10.1093/ssjj/jyw043.

DEBORD, G. (2007). La sociedad del espectáculo. Valencia: Pre-Textos.

DOWER, J.W. (1993). «Peace and Democracy in Two Systems». En: GORDON, A. (ed.). Postwar Japan as History. Berkeley y Los Ángeles: University of California Press.

FOUCAULT, M. (2004). Nietzsche, la genealogía, la historia. Valencia: Pre-Textos.

FOUCAULT, M. (2006). La arqueología del saber. Madrid: Siglo Veintiuno Editores.

GADAMER, H.G. (2007). Verdad y método. Salamanca: Sígueme.

GALBRAITH, P.W. (2009). The Otaku Encyclopedia: an Insider’s Guide to the Subculture of Cool Japan. Tokio: Kodansha International.

GALBRAITH, P.W.; KAM, T.H.; KAMM, B.O. (eds.) (2015). Debating Otaku in Contemporary Japan: Historical Perspectives and New Horizons. Londres y Nueva York: Bloomsbury Academic. SOAS Studies in Modern and Contemporary Japan.

GUARNÉ, B.; LOZANO-MÉNDEZ, A.; MARTINEZ, D.P. (2019). «The Politics of Media and Memory Representation in Japan». En: GUARNÉ, B.; LOZANO-MÉNDEZ, A.; MARTINEZ, D.P. (eds.). Persistently Postwar - Media and the Politics of Memory in Japan. Nueva York: Berghahn Books, pp. 1-19. https://doi.org/10.2307/j.ctv12pns6b.6

HALL, S. (1980). «Cultural studies: two paradigms». Media, Culture and Society. 2(1), pp. 57-72. https://doi.org/10.1177/016344378000200106.

HALL, S. (2019). «Encoding and Decoding in the Television Discourse». En: MORLEY, D. (ed.). Stuart Hall: Essential Essays, vol. 1. Durham y Londres: Duke University Press, pp. 257-276.

HOBSBAWM, E. (1983). «Introduction: Inventing Tradition». En: HOBSBAWM, E.; RANGER, T. (eds.). The Invention of Tradition. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 1-14. https://doi.org/10.1017/CBO9781107295636.001

HOBSBAWM, E. (1995). Historia del siglo XX, 1914-1991. Barcelona: Crítica.

ITŌ, M.; OKABE, D.; TSUJI, I. (eds.) (2012). Fandom unbound: otaku culture in a connected world. New Haven: Yale University Press.

IVY, M. (1995). Discourses of the Vanishing: Modernity, Phantasm, Japan. Chicago y Londres: University of Chicago Press. https://doi.org/10.7208/chicago/9780226388342.001.0001

IWABUCHI, K. (1994). «Complicit Exoticism: Japan and its Other». En: O’REGAN, T. (ed.). «Special Issue on Critical Multiculturalism». Continuum: The Australian Journal of Media & Culture. 8(2). https://doi.org/10.1080/10304319409365669

JAMESON, F. (1991). Postmodernism or, the Cultural Logic of Late Capitalism. Durham: Duke University Press. https://doi.org/10.1215/9780822378419

KATAYAMA, L. (2007). «Japanese Schoolgirl Watch: OMG! MMORPG on My Cellphone». Wired. 15(12). Disponible en: https://www.wired.com/2007/11/st-jsgw/ [Fecha de consulta: 28 de febrero de 2020].

KAWANISHI, Y. (2009). «The Japanese Family Today». En: Mental Health Challeges Facing Contemporary Japanese Society. Kent: Global Oriental, pp. 61-97. https://doi.org/10.1163/ej.9781906876005.i-176.26

KINSELLA, S. (1995). «Cuties in Japan». En: MOERAN, B.; SCOV, L. (eds.). Women, Media and Consumption in Japan. Honolulu: University of Hawai’i Press.

KINSELLA, S. (2005). «Black Faces, Witches, and Racism against Girls». En: MILLER, L.; BARDSLEY, J. (eds.). Bad Girls of Japan. Nueva York: Palgrave Macmillan, pp. 143-158. https://doi.org/10.1057/9781403977120_10

KINSELLA, S. (2006). «Minstrelized girls: male performers of Japan’s Lolita complex». Japan Forum. 18(1), pp. 65-87. https://doi.org/10.1080/09555800500498319

KINSELLA, S. (2007). «Female Revolt in Male Cultural Imagination in Contemporary Japan». The Fourth Chino Kaori Memorial ‘New Vision’ Lecture (octubre de 2006). Kioto: Medieval Japanese Studies Institute; Center for the Study of Women, Buddhism, and Cultural History. Tokio: The Research Institute for Gender and Culture. Londres: School of Oriental and African Studies. Norwich: Sainsbury Institute for the Study of Japanese Arts and Cultures.

KINSELLA, S. (2014). Schoolgirls, Money and Rebellion in Japan. Londres: Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203762318

KIRA (2012). «Kyary Pamyu Pamyu Crowned Harajuku Kawaii Ambassador». Tokyo Fashion [artículo en línea]. Disponible en: http://tokyofashion.com/kyary-pamyu-pamyu-harajuku-kawaii-ambassador/ [Fecha de consulta: 5 de marzo de 2020].

LOZANO-MÉNDEZ, A. (2009a). «Genealogía del tecno-orientalismo». Inter Asia Papers. (7), pp. 1-64. https://www.raco.cat/index.php/interasiapapers/issue/view/10910.

LOZANO-MÉNDEZ, A. (2009b). «Corrientes contemporáneas y diversificación del tecno-orientalismo». Inter Asia Papers. (8). https://www.raco.cat/index.php/interasiapapers/issue/view/10911.

LOZANO-MÉNDEZ, A. (2010). «Techno-orientalism in East-Asian Contexts: Reiteration, Diversification, Adaptation». En: TELMISSANY, M.; SCHWARTZ, S.T. (eds.). Counterpoints: Edward Said’s Legacy. Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing, pp. 185-210.

LOZANO-MÉNDEZ, A. (2019). «Depicting the Persistence of Being Postwar - Eden of the East». En: GUARNÉ, B.; LOZANO-MÉNDEZ, A.; MARTINEZ, D.P. (eds.). Persistently Postwar - Media and the Politics of Memory in Japan. Nueva York: Berghahn Books, pp. 143-161. https://doi.org/10.2307/j.ctv12pns6b.13

MARTINEZ, D.P. (2016). «Knowing me, knowing you: el estudio de Japón a través de sus medios de comunicación de masas». En: LOZANO-MÉNDEZ, A. (ed.). El Japón contemporáneo: una aproximación desde los estudios culturales. Barcelona: Edicions Bellaterra, pp. 271-292.

MAY, S. (2019). The Power of Cute. Princeton y Oxford: Princeton University Press.

MAYRL, W.W. (1978). «Genetic Structuralism and the Analysis of Social Consciousness». Theory and Society. 5(1), pp. 19-44. https://doi.org/10.1007/BF01880859

MCGRAY, D. (2002). «Japan’s Gross National Cool». Foreign Policy. (130), pp. 44-54. https://doi.org/10.2307/3183487

MERISH, L. (1996). «Cuteness and Commodity Aesthetics: Tom Thumb and Shirley Temple». En: GARLAND-THOMPSON, R. (ed.). Freakery: Cultural Spectacles of the Extraordinary Body. Nueva York: New York University Press, pp. 185-203.

MOFA (2004). Diplomatic Bluebook 2004. Ministry of Foreign Affairs of Japan. Disponible en: http://www.mofa.go.jp/policy/other/bluebook/2004/ [Fecha de consulta: 5 de marzo de 2020].

MORLEY, D.; ROBINS, K. (1992). «Techno-Orientalism: Futures, Foreigners and Phobias». New Formations. (16), pp. 136-156.

MORLEY, D.; ROBINS, K. (1995). «Techno-Orientalism. Japan Panic». En: MORLEY, D.; ROBINS, K. (eds.). Spaces of Identity. Global Media, Electronic Landscapes and Cultural Boundaries. Londres: Routledge, pp. 147-173. https://doi.org/10.4324/9780203422977_chapter_8

MUTA, K. (2006). «Las mujeres japonesas en el siglo XX y más allá». En: SÁIZ LÓPEZ, A. (ed.). Mujeres asiáticas. Cambio social y modernidad. Barcelona: CIDOB edicions, pp. 15-36.

NAKAMURA, C. (2015). «How Hello Kitty Became a Global Success». Asia Pacific Foundation of Canada [artículo en línea]. Disponible en: https://www.asiapacific.ca/blog/how-hello-kitty-became-global-success [Fecha de consulta: 5 de marzo de 2020].

NOVAK, A. «Japanese Schoolgirl Watch: Primp My Ride - Nissan’s Supercute New Pino». Wired. 15(10). Disponible en: https://www.wired.com/2007/09/st-jsgw-3/ [Fecha de consulta: 25 de marzo de 2020].

NYE, J.S. (1990). Bound to Lead. The Changing Nature of American Power. Nueva York: Basic Books.

RICHIE, D. (2003). The Image Factory: Fads and Fashion in Japan. Londres: Reaktion Books.

SAID, E. (2003). Orientalism. Londres: Penguin.

SAKAI, N. (2000). «You Asians’: On the Historical Role of the West and Asia Binary». South Atlantic Quarterly. 99(4), pp. 789-817. https://doi.org/10.1215/00382876-99-4-789.

SAKAI, N. (2006). «Translation». Theory, Culture & Society. 23(2-3), pp. 71-86. https://www.doi.org/10.1177/0263276406063778.

SIMMEL, G.; DAHME, H.J.; FRISBY, D. (eds.) (1992). «Aufsätze und Abhandlungen 1894-1900». En: RAMMSTEDT, O. (ed.). Georg Simmel Gesamtausgabe 5. Frankfurt: Suhrkamp Verlag.

SMITS, I.; CWIERTKA, K. (2013). Hello Kitty and Gothic Lolita. Leiden: University of Leiden.

TAYLOR, C. (2004). Modern Social Imaginaries. Durham y Londres: Duke University Press. https://doi.org/10.1215/9780822385806

TIPTON, E.K. (2007). «Intellectual Life, Culture, and the Challenge of Modernity». En: TSUTSUI, W.M. (ed.). A Companion to Japanese History. Oxford: Blackwell Publishing, pp. 189-206. https://doi.org/10.1002/9780470751398.ch12

UENO, C. (1987). «The Position of Japanese Women Reconsidered». Current Anthropology. 28(4), Supplement: An Anthropological Profile of Japan, pp. S75-S84. https://doi.org/10.1086/203592

UNO, K.S. (1993). «The Death of ‘Good Wife, Wise Mother’?». En: GORDON, A. (ed.). Postwar Japan as History. Berkeley, Los Angeles, Londres: University of California Press, pp. 293-322.

YANO, C.R. (2013). Pink Globalization. Hello Kitty’s Trek Across the Pacific. Durham y Londres: Duke University Press. https://doi.org/10.1515/9780822395881

YOSHIMI, S. (1999). «Made in Japan’: The Cultural Politics of ‘Home Electrification’ in Postwar Japan». Media, Culture and Society. 21(2), pp. 149-171. https://doi.org/10.1177/016344399021002002