De la memòria traumàtica a la imaginació utòpica

Els problemes relatius a les múltiples relacions entre la imaginació i la memòria han generat, al llarg del darrer segle, un conjunt destacable d’estudis, encara en desenvolupament, que abracen una àmplia varietat de corrents i enfocaments sobre el canvi social i cultural. Aquesta relació entre memòria i imaginació també constitueix l’espina dorsal del dossier temàtic del vintè número de Digihtum. La conjunció entre totes dues nocions sociotemporals defineix avui dia un camp d’estudi prolífic en les humanitats i les ciències socials. Els articles que es presenten a continuació s’inscriuen, cadascun amb els seus propis accents, en la idea que comprendre el passat sense relacionar-lo amb l’esdevenidor implica deixar de banda la bidimensionalitat del temps sociohistòric i, per consegüent, el caràcter essencialment temporal del que és humà.
En els articles que conformen aquesta secció hom pot palpar alguns dels trets essencials del procés pel qual sobretot la memòria traumàtica, però també, a l’altra riba, diríem, la imaginació utòpica, s’han constituït en línia d’investigació dels anomenats estudis sobre memòria. Cal assenyalar que es tracta únicament de la memòria del segle xx, el segle de les víctimes, com l’han anomenat els seus estudiosos, que no poden deixar de constatar els successius desastres humanitaris que reclamen i reclamaran encara atenció durant moltes dècades.