Convocatòria d'articles
Dictatorships & Democracies. Journal of History and Culture, 2023
ISSN: 2564-8829
L’impacte global de la descolonització: tercermundisme, «alliberament nacional» i solidaritat transnacional a Europa
Pau Casanellas (Universitat Autònoma de Barcelona) & Michel Martínez (Université Toulouse 1 Capitole), ed.
El punt de partida de les resistències contra la colonització es pot situar en el mateix moment d’allò que les metròpolis van anomenar campanyes de «pacificació». No va ser, però, fins després de la Segona Guerra Mundial quan la descolonització es va estendre de manera generalitzada. L’onada d’independències materialitzada a partir del 1945 i, en especial, entre finals dels anys cinquanta i la dècada següent va adquirir una transcendència política de primer ordre. La seva influència es va deixar sentir, en primer lloc, entre els territoris de l’anomenat Tercer Món, com va batejar-lo Alfred Sauvy el 1952. A les demandes de sobirania d’aquests pobles es va afegir, des de l’inici de la Guerra Freda, una ferma voluntat neutralista i de rebuig a qualsevol supeditació a les dues superpotències, aspiració que va tenir un dels seus impulsos més destacats en la Conferència de Bandung (1955). Alhora, paral·lelament al procés descolonitzador, les lluites revolucionàries es van estendre arreu del planeta, influint-se i, en ocasions, coordinant-se entre elles, com es va fer visible especialment a partir de la Conferència Tricontinental de l’Havana (1966).
Tots aquests esdeveniments van tenir, així mateix, un impacte transcendental a Europa, territori que havia liderat l’empresa colonial. L’auge de les lluites per la descolonització va despertar al vell continent importants resistències —sovint traduïdes en una agressiva resposta governamental—, però també àmplies mostres de solidaritat. El tercermundisme es va convertir en referència per a una significativa nòmina d’organitzacions i moviments polítics europeus, que veien en alguns autors (Frantz Fanon o Albert Memmi, entre altres) i lluites del Tercer Món (la guerra d’Algèria en particular, com després la del Vietnam) un model en el qual emmirallar-se. Així va succeir en el cas de diversos moviments d’«alliberament nacional» de pobles sense Estat. I també, de manera més àmplia, en el cas de moviments revolucionaris apareguts a l’escalf del cicle de mobilitzacions que la historiografia francesa, en una expressió especialment encertada, ha batejat amb el nom d’années 1968. Entre ells van forjar-se moltes vegades influències mútues i solidaritats transnacionals, fenomen que van travessar el període.
Dictatorships & Democracies. Journal of History and Culture dedicarà el seu número 11 (2023) a estudiar aquesta temàtica sota el títol «L’impacte global de la descolonització: tercermundisme, «alliberament nacional» i solidaritat transnacional a Europa». El número pretén agrupar estudis sobre la influència del tercermundisme en els nacionalismes subestatals i/o els moviments revolucionaris sorgits a Europa en els anys seixanta i setanta. El propòsit del dossier és fomentar l’atenció a les relacions creuades —no exclusivament unidireccionals— entre la realitat del Tercer Món i els moviments polítics europeus, així com posar en relleu les continuïtats entre l’onada descolonitzadora posterior a la Segona Guerra Mundial i el cicle de mobilitzacions associat al 68. Els/les autors/es interessats/des a participar en el dossier han d’enviar un resum d’unes 300 paraules amb la seva proposta i una breu nota biogràfica a algun dels editors del número (pau.casanellas@uab.cat o michel.martinez@ut-capitole.fr) abans del 15 de novembre del 2022. Els articles, redactats en català, castellà, francès, anglès o portuguès, caldrà lliurar-los abans del 28 de febrer del 2023.