"Tot és esperar ara": els diaris de postguerra (1943) de Rafael Cansinos Assens
Article Sidebar
Main Article Content
Aquest article passa revista al Diari de postguerra a Madrid, 1943 de Rafael Cansinos Assens (2023), amb què la Fundació Arxiu Rafael Cansinos Assens ha iniciat la publicació de la sèrie de diaris personals de l'autor corresponents a l'etapa 1936-1946. Es presenta la història del text, es realitza una descripció sumària del seu contingut (limitada a unes quantes constants temàtiques: clima social i polític corresponent a aquell any; relació Cansinos Assens-Josefina Megías) i s'esbossa una categorització de la peça dins dels paràmetres estètics del diari íntim.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Santiago Navarro Pastor, 2025
Drets d'autor
Els continguts publicats a Dictatorships & Democracies estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca; l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Dictatorships & Democracies), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, Fundació Carles Pi i Sunyer), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright. És responsabilitat dels autors obtenir i gestionar els permisos de publicació i d'edició dels documents transcrits.
Els autors dels textos acceptats confereixen a Dictatorships & Democracies el dret de fer-los accessibles permanentment en un arxiu electrònic i, eventualment, de fer-ne una difusió en altres suports.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
"Declaro que sóc l’autor original de l’obra." Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Alonso, Dámaso. (1944) 19786. Hijos de la ira. Diario íntimo. Madrid: Espasa-Calpe.
Aullón de Haro, Pedro. 2000. «Cansinos-Asséns y el problema de la prosa poética». En P. A. de H. La modernidad poética, la vanguardia y el creacionismo. Editado por Javier Pérez Bazo. Málaga: Analecta Malacitana, 125–140.
Belot, Robert. 2002. «Le réfractariat au travail obligatoire: une modalité de la Résistance délaissée par la mémoire et par l’histoire». En L’effort de guerre: approvisionnement, mobilisation matérielle et armement (XIVe-XXe siècle). París: Editions du CTHS (Actes du Congrès national des sociétés savantes 127), 205–224.
Botti, Alfonso. 2023. Historias de las «Terceras Españas» (1933–2022). Valencia: PUV.
Botti, Alfonso. 2021. «La “Terza Spagna”: storia, memoria, metafora, mito e uso politico». Spagna contemporanea 3, 59: 211–241; 3, 60: 115–163.
Caballé, Anna. 2015. Pasé la mañana escribiendo. Poéticas del diarismo español. Sevilla: Fundación José Manuel Lara.
Caballé, Anna. 2007. «Los guisantes de la estación. El fenómeno del diarismo literario: razones de una emergencia». En Joan Borja, Joaquim Espinós, Anna Esteve y M. Àngels Francés, eds. Diaris i dietaris. Alicante-Valencia: Denes, 27–39.
Cansinos Assens, Rafael. 20232a. Diario de posguerra en Madrid, 1943. Editado por Rafael Manuel Cansinos Galán. Madrid: Arca.
Cansinos Assens, Rafael. 2023b. Obra crítica, 2 vols. Introducción de Alberto González Troyano. Madrid: Arca; ed. facs. 1998. Sevilla: Diputación de Sevilla.
Cansinos Assens, Rafael. 2022. La novela de un literato (Hombres - Ideas - Escenas - Efemérides - Anécdotas…) (1900–1936). Editado por Rafael M. Cansinos Galán. Madrid: Arca.
Cansinos Assens, Rafael. 2005. La novela de un literato, 3 vols. Editado por Rafael M. Cansinos Galán. Madrid: Alianza Editorial, El libro de bolsillo.
Cansinos Assens, Rafael. 2001. Los judíos en la literatura española. Introducción de Jacobo Israel Garzón, epílogo de Luis Emilio Soto. Valencia: Pre-Textos & Fundación Once.
Cansinos Assens, Rafael. 1982–1995. La novela de un literato, 3 vols. Editado por Rafael M. Cansinos Galán. Madrid: Alianza Editorial, Alianza Tres.
Cansinos Galán, Rafael M. 2023. «Presentación» y Posfacio a Cansinos Assens (20232a).
Cansinos Assens, Rafael. 2022a. «Rafael Cansinos Assens, adalid de la modernidad (Apuntes para una biografía)», prólogo a Cansinos Assens (2022).
Cansinos Assens, Rafael. 2022b. Notas y comentarios a «La novela de un literato» de Rafael Cansinos Assens. Madrid: Arca. Vers. digital (n.º 9 [6.6.2023]): https://cansinos.com/arca-ediciones/notas-y-comentarios-a-la-novela-de-un-literato.
Cárcel Ortí, Vicente. s.f. «Leopoldo Eijo y Garay». Real Academia de la Historia. Diccionario Biográfico electrónico (DBe). https://dbe.rah.es/biografias/6466/leopoldo-eijo-y-garay.
Cela, Camilo José. (1951) 1990. La colmena. Editado por Raquel Asún. Madrid: Castalia.
Díaz Mas, Paloma. 2023. Breve historia de los judíos españoles. Madrid: Catarata.
Espín, Manuel. 2022. Vida cotidiana en la España de la posguerra. Córdoba: Almuzara.
Estrella Cózar, Ernesto. 2005. Cansinos Assens y su contexto crítico. Granada: Universidad & Diputación de Granada.
Ette, Ottmar. 2009. «Perspectivas de la nanofilología». Iberoamericana 4, 36, 109–126.
Freixas, Laura, coord. 1996. Revista de Occidente, 182–183. Monográfico El diario íntimo.
Garmendia, Ignacio F. 2023. «Vasos saltados». Diario de Sevilla, 30 abr., 46.
Gascón Ricao, Antonio. s.f. «Ramón Casanellas Lluch». Real Academia de la Historia. Diccionario Biográfico electrónico (DBe). https://dbe.rah.es/biografias/27281/ramon-casanellas-lluch.
Girard, Alain. 1963. Le Journal intime. París: Presses Universitaires de France.
Goethe, J. W. 1944–1945. Obras literarias. Traducción, recopilación, biografía, prólogos y notas de Rafael Cansinos Assens. Madrid: Aguilar.
Israel Garzón, Jacobo. 1993. «“Y sintió que era suyo ese destino”: Rafael Cansinos-Assens y el judaísmo». Raíces. Revista Judía de Cultura 15: 44–57.
Israel Garzón, Jacobo. 2001. «Introducción» a Cansinos Assens (2001: 5–28).
Lejeune, Philippe. 2007. «El diari como a antificció». En Joan Borja, Joaquim Espinós, Anna Esteve y M. Àngels Francés, eds. Diaris i dietaris. Alicante-Valencia: Denes, 13–25.
Lejeune, Philippe. 2004. «El pacto autobiográfico, veinticinco años después». En Celia Fernández y Maria Ángeles Hermosilla Álvarez, eds. Autobiografía en España: un balance. Madrid: Visor, 159–172.
Lejeune, Philippe. (1975) 1996. Le Pacte autobiographique. París: Seuil.
Linares, Abelardo. 1978. Fortuna y fracaso de Rafael Cansinos-Asséns. Sevilla: Gráficas del Sur.
López Zapico, Misael Arturo, y Antonio César Moreno Cantano. 2016. «Imágenes de odio y miedo: “¡Así eran los rojos!”, una exposición anticomunista en la España franquista (1943)». Historia del Presente 27: 19–33.
Loureiro, Ángel G., ed. 1991a. La autobiografía en la España contemporánea. Teoría y análisis textual. Anthropos. Revista de Documentación Científica de la Cultura 125.
Loureiro, Ángel G., ed. 1991b. La autobiografía y sus problemas teóricos. Estudios e investigación documental. Suplementos Anthropos 29.
Luque Amo, Álvaro. 2016. «El diario personal en la literatura: teoría del diario literario». Castilla. Estudios de Literatura 7: 273–306.
Moral, Ada del. 2023. «Un hombre de mujeres en un mundo femenino». La Lectura / El Mundo, 1 sept., 30–31.
N. N. 2002. «El autor y la obra: Rafael Cansinos Assens». Hibris. Revista de Bibliofilia 2, 8: 8–16.
Oteo Sans, Ramón. 1996a. Contribución al estudio de un género: «La Novela Corta» (1916–1925). Tarragona: Tárraco.
Oteo Sans, Ramón. 1996b. Cansinos-Assens: entre el modernismo y la vanguardia. Alicante: Aguaclara.
Pizarroso Quintero, Alejandro. s.f. «Rafael Cansinos Asséns (1882–1964)». Real Academia de la Historia. Diccionario Biográfico electrónico (DBe). https://dbe.rah.es/biografias/10460/rafael-cansinos-assens.
Prenz Kopušar, Ana Cecilia. 2022. Rafael Cansinos Assens. Una figura singolare in permanente stato di letteratura. Studio su «Las luminarias de Janucá» e l’opera di tema ebraico dell’autore (un approccio alla lettura). Trieste: Edizioni Università di Trieste.
Rehrmann, Norbert. 2002. «Die Binnenperspektive: Das Werk von Rafael Cansinos Assens». En N. R. Das schwierige Erbe von Sefarad: Juden und Mauren in der spanischen Literatur von der Romantik bis zur Mitte des 20. Jahrhunderts. Fráncfort del Meno: Vervuert, 707–734.
Ríos Carratalá, Juan Antonio. 2015. Nos vemos en Chicote. Imágenes del cinismo y el silencio en la cultura franquista. Sevilla: Renacimiento.
Rodríguez Mateos, Araceli. 2016. «El autorretrato del régimen». En Laviana, Juan Carlos, coord. 1943. Franco viste de uniforme las Cortes. Madrid: Unidad Editorial, El franquismo, año a año 3, 27–41.
Soria Olmedo, Andrés. 1991. «Rafael Cansinos, precursor y crítico del vanguardismo». En Morelli, Gabriele, coord. Treinta años de vanguardia española. Sevilla: El Carro de la Nieve, 55–67.
Thomàs, Joan Maria. 2024. Postguerra y Falange. Arrese, ministro secretario general de FET y de las JONS (1941–1945). Madrid: Debate.
Thomàs, Joan Maria. 2016. Franquistas contra franquistas. Luchas por el poder en la cúpula del régimen de Franco. Madrid: Debate.
Thomàs, Joan Maria. 2001. La Falange de Franco. Fascismo y fascistización en el régimen franquista (1937–1945). Barcelona: Plaza & Janés.
Trapiello, Andrés. 2023. «El divino fracaso». La Lectura / El Mundo, 7 abr., 50.
Thomàs, Joan Maria. 20103. Las armas y las letras. Literatura y guerra civil (1936–1939). Barcelona: Destino.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Santiago Navarro Pastor, Prolegòmens a l'estudi de la literatura memorialística dels refugiats espanyols de 1939 a Algèria , Dictatorships & Democracies (D&D): Núm. 8 (2020)