Recuperació, dignificació i patrimonialització. Espais de memòria de l'exili republicà a Catalunya i Occitània

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Miquel Serrano Jiménez
Museu Memorial de l’Exili (la Jonquera)
https://orcid.org/0000-0002-6351-168X
Jordi Gaitx Moltó
Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro
https://orcid.org/0000-0002-2783-1125

Després d’introduir i contextualitzar la història de la creació i institucionalització dels diferents espais de memòria a Catalunya (Espanya) i a Occitània (França), en aquest article descrivim i analitzem el contingut del «Repositori d’exili (1936–1945). Cercador de la Retirada i dels camps de concentració del sud de França», elaborat per al projecte «Memòria i patrimoni de l’exili a l’Euroregió Pirineus Mediterrània (1936–1945)». Des de finals del segle xx, la tasca de determinades entitats memorialistes de la societat civil, impulsada per les lleis de memòria aprovades el 2007, ha permès posar en valor els projectes de senyalització existents, així com avançar substancialment en la instal·lació de textos explicatius en nous espais. Gràcies a tots aquests esforços, el repositori ha pogut recollir 359 espais de memòria de Catalunya i Occitània vinculats a l’exili republicà. 

Paraules clau
espais de memòria, exili republicà, la Retirada, camps de concentració, Euroregió Pirineus Mediterrani, Catalunya, Occitània

Article Details

Com citar
Serrano Jiménez, Miquel; and Gaitx Moltó, Jordi. “Recuperació, dignificació i patrimonialització. Espais de memòria de l’exili republicà a Catalunya i Occitània”. Dictatorships & Democracies (D&D), no. 10, doi:10.7238/dd.v0i10.409583.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Miquel Serrano Jiménez, 2022


Drets d'autor

Els continguts publicats a Dictatorships & Democracies estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca; l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Dictatorships & Democracies), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, Fundació Carles Pi i Sunyer), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright. És responsabilitat dels autors obtenir i gestionar els permisos de publicació i d'edició dels documents transcrits.

Els autors dels textos acceptats confereixen a Dictatorships & Democracies el dret de fer-los accessibles permanentment en un arxiu electrònic i, eventualment, de fer-ne una difusió en altres suports.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

"Declaro que sóc l’autor original de l’obra." Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Referències

Andreu, Agustí, i Joan Josep Pujadas. 2011. «El turismo de memoria. La patrimonialización de la memoria histórica en Catalunya. El proyecto “Más allá de una batalla” (la batalla del Ebro, Gandesa)». Dins Llorenç Prats i Agustí Santana, coord., Turismo y patrimonio. Entramados narrativos, 217–287. Tenerife: Pasos Edita.

Barba, Serge. 2009. «De la frontière aux barbelés. Les chemins de la Retirada 1939». Bulletin Hispanique 111: 676–679.

Boitel, Anne. 2001. Le camp de Rivesaltes (1941–1942). Perpinyà: PUP.

Cruanyes Tor, Josep. 2019. «Diez años de políticas de memoria en Cataluña». Dins Jordi Guixé, Jesús Alonso Carballés i Ricard Conesa, coord., Diez años de leyes y políticas de memoria (2007–2017), 95–105. Madrid: Catarata.

Digón Martín, Raül. 2020. «Lleis i cultura democràtica: la regulació de les polítiques públiques de memòria». Revista Catalana de Dret Públic 60: 148–180.

Font, Jordi. 2011. «El museo del exilio». Cuadernos de Pedagogía 417: 38–39.

—. 2013. «Un equipament amb vocació transfronterera: el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (MUME)». Dins Martina Camiade, dir., i Géraldine Caprani, coord., Euroinstitut Catalan Transfrontalier. Recueil de conférences (2010–2012), 23–38. Rosselló: Balzac.

—. 2016. «Escenaris liminars, exili i memòria. Algunes reflexions des d’un museu a la (post?)frontera». Dins Enric Pujol i Queralt Solé, coord., Una memòria compartida. Els llocs de memòria dels catalans del nord i del sud, 93–122. Catarroja/Figueres: Afers/Mirmanda.

—. 2017. «En la periferia transfronteriza tras las huellas del exilio. El proyecto del Museu Memorial de l’Exili (MUME) diez años después». Revista de Museología 69: 126–142.

Font, Josep. 2020. «La Red de Espacios de Memoria de Cataluña: origen, desarrollo y retos de gestión». Revista de Museología 77: 69–75.

Gaitx, Jordi. 2020. Itineraris de la Retirada de 1939. Museu Memorial de l’Exili. Barcelona: Memorial Democràtic.

González, David, i Jordi Font. 2016. «La museización del patrimonio memorial transfronterizo: el caso del exilio republicano y sus espacios». Revista MIDAS (Museus e Estudos Interdisciplinares) 6. http://journals.openedition.org/midas/1030 consulta 09-01-18.

Guixé, Jordi. 2017. «Espais i models sobre la memòria històrica. Usos públics i patrimonials». Dins Ramon Arnabat i Montserrat Duch, ed., Polítiques memorials, fronteres i turisme de memòria, 25–45. Perpinyà/Tarragona: PUP/URV.

González, David, i Ferran Riera. 2018. Girona, terra memorial. Espais de memòria i turisme a les comarques gironines. Premi de Recerca Yvette Barbaza 2016. Girona: Patronat de Turisme Costa Brava – Pirineu de Girona / Diputació de Girona.

Sàpiens. 2021. Rutes de la memòria. La lluita per la llibertat a través del patrimoni català. Suplement, Sàpiens 247 (juliol).

Solé, Queralt, i Eulàlia Díaz-Ramoneda. 2021. «La recuperació de la memòria històrica al País Valencià i a Catalunya. Similituds i diferències». Dins Vicent Gabarda Cebellán, dir., Violencia, conceptualización, memoria, represión, estudios, monumentalización, exhumaciones. Valencia (1936–2020), 115–132. València: Diputació de València.

Serrano, Miquel. 2019. «El MUME en la recuperació del llegat de l’exili republicà». L’exili republicà, vuitanta anys després, 90–93. Dossier, Revista de Girona 315 (juliol–agost).

Recursos digitals

Amicale du Camp de Concentration du Vernet d’Ariège. http://www.campduvernet.eu/.

Association pour le Souvenir du Camp de Rieucros (Arieja). https://camp-rieucros.com/.

Association pour la Mémoire du Camp d’Agde (Erau). https://memoirecampagde.fr/.

Maison des Mémoires La Mounière (Sètfonts, Tarn i Garona). https://www.septfonds-la-mouniere.com/.

Maternitat Suïssa d’Elna. Ajuntament d’Elna (Rosselló). https://ville-elne.fr/fr/rb/1227865/maternite-suisse-2.

Memorial de Ribesaltes (Salses, Rosselló). https://www.memorialcamprivesaltes.eu/.

Memorial del Camp d’Argelers (Rosselló). https://www.memorial-argeles.eu/fr/.

Museu de la Memòria (Portèth de Garona, Alta Garona). https://www.portetgaronne.fr/le-musee-de-la-memoire/.

Museu Memorial de l’Exili (la Jonquera, Alt Empordà). https://museuexili.cat/ca/.

Projecte «Memòria i patrimoni de l’exili a l’Euroregió (1936–1945)». Fundació Carles Pi Sunyer. https://euroregio.pisunyer.org/ca.

Projecte «Memòria i patrimoni de l’exili a l’Euroregió (1936–1945)». Secció «Repositori d’exili (1936–1945). Cercador de la Retirada i dels camps de concentració del sud de França. Fundació Carles Pi Sunyer. https://euroregio.pisunyer.org/ca/cercador.