Unint la motivació i la IA en educació: una perspectiva de la Teoria de l'Activitat

Després de la pandèmia, la investigació sobre Intel·ligència Artificial (IA) en educació ha augmentat a nivell mundial. Pocs estudis abans de la pandèmia van abordar la motivació intrínseca als estudiants, crucial per a la retenció del coneixement. Aquest estudi analitza com es tracta aquest tema en investigacions recents, fent una revisió de la literatura i una anàlisi crítica del discurs sota el marc teòric de la Teoria de l'Activitat (AT). L'objectiu és identificar la cobertura de les relacions entre nodes al sistema d'activitat educativa, amb especial atenció al subjecte (estudiants) i l'objecte, que reflecteix la naturalesa motivada de l'activitat humana. L'anàlisi va incloure 69 articles de Scopus publicats des del 2020. Els resultats mostren la cobertura d'algunes relacions, com Subjecte-Eines (interacció dels estudiants amb IA), Eines-Objecte (desenvolupament d'IA) i Eines-Comunitat (adaptació de la IA) a la comunitat educativa). La relació Subjecte-Objecte roman inexplorada. Les implicacions pràctiques inclouen un reenfocament en la motivació intrínseca, emfatitzant necessitats epistemològiques, significat i elecció, avaluant els beneficis i els riscos de la IA en casos educatius específics. Les implicacions teòriques impliquen explorar com mantenir la motivació intrínseca dels estudiants en el context de la implementació de IA.