Superimpositions and Vampires in Jess Franco’s Cinema

Resum

Dins del cinema fantàstic i de terror, la tècnica de superposició d'imatges ha jugat des dels seus inicis un paper fonamental a l'hora de representar allò sobrenatural. En aquest text ens centrarem en les adaptacions de Dràcula de Bram Stoker i les pel·lícules de vampirs, que a partir del Nosferatu de Murnau tenen unes peculiaritats pròpies quant a l'ús de la superposició com a efecte visual. Per aprofundir sobre l'eficàcia i els usos narratius de la tècnica compararem dues pel·lícules que adapten la novel·la des de temps i perspectives molt diferents: El comte Drácula (1970) i ​​Els blues del vampir (1999), dirigides per Jesús Franco. Distingirem la superposició realitzada en 35 mm i la que avui permet el vídeo digital, i analitzarem les funcions que exerceix aquest recurs als nivells narratius de la història i el discurs dels dos títols.