Animaciones en stop-motion: una oportunidad para ahondar en el modelo cineticomolecular de la materia.

Main Article Content

Elisabet Barbero Camps

El modelo cineticomolecular es esencial para la interpretación de fenómenos diversos de la materia y constituye una base del aprendizaje de la química. Pero las partículas no son observables y algunos aspectos del modelo son complejos de integrar: el movimiento de las partículas y sus cambios con la temperatura tienen mucha importancia en el modelo, pero difícilmente se describen en representaciones graficas. Para superar estas dificultades de aprendizaje a 2o de ESO, se ha desarrollado un proyecto basado en la creación de vídeos en stop-motion, con el qual los alumnos aprenderán a planificar un guion para describir un fenómeno (los estados de la materia, un cambio de estado, la dilatación...) y a reproducir mediante dibujos y materiales manipulativos el modelo cineticomolecular con el fin de representar la interpretación de procesos microscópicos de diversos fenómenos cotidianos.

Palabras clave
Teoría cineticomolecular , proyectos, stop-motion, materia

Article Details

Cómo citar
Barbero Camps, Elisabet. «Animaciones en stop-motion: una oportunidad para ahondar en el modelo cineticomolecular de la materia. ». Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, 2022, n.º 44, pp. 10-20, doi:10.5565/rev/ciencies.461.
Citas

Barbero Camps, E. (2019). Geologia viatjant: proposta didàctica de treball per projectes programada en 5E. Ciències.La revista del professorat de ciències de primària i secundària. Recuperat de: https://doi.org/10.5565/rev/ciencies.400

Departament Educació, Generalitat de Catalunya (2008). Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat. DOGC. Recuperat de: http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0059/83149087-e159-41c6-a9b3-a9693cdd8f19/decret_batxillerat.pdf

Departament Educació, Generalitat de Catalunya (2015). Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria. DOGC. Recuperat de: https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=701354

Departament d’educació, Generalitat de Catalunya (2016). Competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic. Identificació i desplegament a l’educació secundària obligatòria. Recuperat de: https://educacio.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/eso/ambit-cientificotecnologic/

Domènech-Casal, J. (2017). Aprenentatge Basat en Projectes en àmbits STEM. Claus metodològiques i reptes. Ciències.La revista del professorat de ciències de Primària i secundària. Recuperat de: https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n33-domenech/6

Hasni, A., Bousadra, F., Belletête, V., Benabdallah, A., Nicole, M.C. i Dumais, N. (2016). Trends in research on project-based science and Technology teaching and learning at K-12 levels: a systematic review. Studies in Science Education. Recuperat de: https://doi.org/10.1080/03057267.2016.1226573

Jorba, J. i Casellas, E. (1996). La regulació i l’autoregulació dels aprenentatges. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la UAB.

López-Simó, V., Couso, D., Simarro, C., Garrido-Espeja, A., Grimalt-Álvaro, C., Hernández, M.I. i Pintó, R. (2017). El papel de las TIC en la enseñanza de las ciencias en secundaria desde la perspectiva de la práctica científica. X Congreso Internacional sobre investigación en didáctica de las ciencias. Recuperat de: https://ddd.uab.cat/pub/edlc/edlc_a2017nEXTRA/17._el_papel_de_las_tic_en_la_ensenanza_de_las_ciencias_en_secundaria.pdf

PhET University of Colorado (2022). States of Matter: Basics [Simulador]. Recuperat de: https://phet.colorado.edu/sims/html/states-of-matter-basics/latest/states-of-matter-basics_en.html

Pingu Official Channel (2013). Pingu as a chef [Vídeo]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=Sct5j7Quo54

Talanquer, V. (2009). On Cognitive Constraints and Learning Progressions: The case of “structure of matter”. International Journal of Science Education, 31-15, 2123-36. Recuperat de: http://dx.doi.org/10.1080/09500690802578025

ZuLogic Ltd (2020). CloudStopMotion [Aplicació online]. Recuperat de: http://cloudstopmotion.com